Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck, comte de Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, Saxònia, 1 d'abril de 1815 - Friedrichsruh Lauenburg, Slesvig-Holstein, 30 de juliol de 1898), conegut com Otto von Bismarck, fon un estadiste, burócrata, polític i prosiste alemà, considerat el fundador de l'Estat alemà modern.
Durant els seus últims anys de vida se li va apodar com el «Canciller de Ferro» per la seua determinació i ma dura en la gestió de tot lo relacionat en el seu país que incloïa la creació d'un sistema d'aliances internacionals que asseguraren la supremacia alemana, conegut com el Reich.
Cursà estudis de lleis i a partir de l'any 1835, treballà en els tribunals de Berlin i Aquisgran, activitat que abandonà tres anys més tart per a dedicar-se al cuidat de les seues possessions territorials. En l'any 1847 entrà a formar part del parlament prussiá, a on molt pronte es convertí en líder de l'ala conservadora. S'enfrontà durament a la revolució de 1848, i per eixa época escomençà a perfilar lo que seria el seu principal objectiu polític: l'unificació alemana i la creació del Reich des de preceptes autoritaris i antiparlamentaris.
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Otto von Bismarck.