Regionalisme valencià
El regionalisme valencià (més com valencianisme) és una corrent política que defén la distinció del Regne de Valéncia, pàtria valenciana o de la Nació valenciana dins d'un estat espanyol, ya siga com un estat federat o autonòmic.
Ideologia
Té els seus fonaments en la realitat històrica del Regne de Valéncia com a nacionalitat històrica, en la història de la llengua valenciana i en els drets històrics valencians.
Defensa dels drets històrics
Històricament, lo Regne de Valéncia ha tingut una llegislació que la capacitava d'una total autodeterminació, els Furs de Valéncia foren els drets concedits per Jaume I i foren abolits en el Decret de Nova Planta per Felip V. Existixen dos tipos de regionalisme valencià, el nacionaliste, que reivindica la formació d'un estat espanyol federat, i el foraliste, que reivindica els drets històrics del Regne de Valéncia llevats en el Decret de Nova Planta sense eixir del marc constitucional.
Defensa de la Llengua valenciana
- Artícul principal → Conflicte llingüístic valencià.
El valencianisme polític defén la promoció i la utilisació de la llengua valenciana en tots els àmbits socials. Ademés, reivindica la normativa d'escritura del valencià de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, les Normes d'El Puig.
Defensa de la Real Senyera
Història
Esta corrent de pensament es conformà ideològicament en la segona mitat del segle XX per el falsejament de la Història de Valéncia i de la Llengua valenciana i la manipulació ans de la transició democràtica, en defensa de les senyes d'identitat valencianes.
Partits polítics d'orientació regionalista valenciana son, en les seues diferències ideològiques, Coalició Valenciana, Unió Valenciana, Opció Nacionalista Valenciana i Identitat Regne de Valéncia