Llengües escandinaves
Se coneix en el nom de llengües nòrdiques<Esta expresió és la traducció directa de "nordiske sprog/nordiska språk", que és la més utilisada pels especialistes i juristes en els paisos nòrdics.</ref> a les llengües germàniques septentrionals[1] o llengües escandinaves [2]. Constituixen una de les tres rames de les llengües germàniques, una sub-familia de les Llengües indoeuropees, junt en les llengües germàniques occidentals i les llengües germàniques orientals.
Deriven del protonòrdic i el nòrdic antic, i són parlaes en Dinamarca, Noruega, Suècia, les Illes Feroe, Islàndia i Groenlàndia, aixina com per una significativa minoria sueca en Finlàndia i per grups d'inmigrants en Amèrica del Nort i Austràlia.
Aproximadament 20 millons de persones dels països nòrdics tenen una lengua escanidnava com a llengua materna, incluint una significativa minoria sueca en Finlàndia.
- ↑ Expresió gastada en genètica llingüística (Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Language Family Trees Indo-European, Germanic, North. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International).
- ↑ Terme que apareix en estudis llingüístics sobre Escandinàvia (Trabajo sobre la sintaxis del dialecto escandinavo. Consultat el 11 de novembre de 2007), i que, en ocasions, soles recobrix el àmbit contental, 'i.e., danés, suec i noruec