Idioma Urdu
| Urdu اردو | |
| Pronunciació: | AFI: |
| Atres denominacions: | |
| Parlat en: | Pakistà i Índia |
| Regió: | Subcontinent indi |
Parlants:
|
104 millons
|
| Rànquing: | No està entre els 100 primers |
| Família: | Indoeuropea Indo-irani |
| estatus oficial | |
| Llengua oficial de: | Pakistà, Jammu i Cachemira, Uttar i Pradesh (India) |
| Regulat per: | No està regulat |
| còdics de la llengua | |
| ISO 639-1 | |
| ISO 639-2 | |
| ISO/FDIS 639-3 | [1] |
| SIL | |
| vore també: llengua | |
 |
Est artícul deu ser revisat per a millorar la seua ortografia i gramàtica Editar |
El urdu és la llengua parlà fonamentalment en Pakistà i Índia. En Pakistà està considerà la llengua nacional, mentres que en la Índia és u dels 24 idiomes oficials en el país.
A pesar de la seua condició de llengua nacional de Pakistà, tan sols uns deu millons de persones en eixe país (un 8% de la població) heu parlen com a llengua materna. Este chicotet percentage heu formen els dits "mohajir" ("emigrants" en urdu), la èlit social i econòmica de Pakistà que procceïx dels refugiats muslumans que fugiren del nort de la India tras la partició de l'antiga India britànica en 1947, quan sorgiren els dos estats independents de India i Pakistà.
Com a llengua parlà, el urdu és pràcticament indistinguible del hindi, llengua nacional de India. La diferència entre abdós llengues radica en que el urdu és utilisat com a llengua escrita per parlants musulmans i s'escriu en una forma llaugerament adaptà del alfabet persa, variant al mateix temps del alfabet àrap. El hindi, pel contrari, s'escriu en el alfabet devànagari, originalment empleat per al sànscrit, i és utilisat pels parlants hindus. Encara que el idioma coloquial es pràcticament el mateixa, la norma culta del urdu fa us de numerosos termens d'orige àrap i persa, mentres que el hindi, recurrix a estils formals, al sànscrit com font de vocabulari cult. A la form aparlà comú del urdu i el hindi se li denomina a sovint hindustaní.
Història
El urdu té el seu orige en la ciutat de Delhi. Tras la conquesta mongola de la India, el dialecte índic parlat en esta ciutat va recevir numeroses influències perses, turques pashto i àraps degudes als conquistadors musulmans. Encara que estos utilisaven el persa com a llengua oficial, la llengua popular seguiria sent índica encara que en abundant lèxic d'orige persa. Aixina, el creiximent de la ciutat de Delhi donà lloc a una nova lingua franca, utilisà en gran part del nort de la India, que en el sigle XVII seria coneguda com zaban-e-urdu-e-mualla. Esta expresió persa que significa "llengua dels campaments i de la cort" acabaria abrevià simplement com "urdu" ("campament").
Les primeres manifestacions lliteràries del urdu escomençaren en el sigle XVII. El urdu, escrit en alfabet persa, es convertiria en el mig de expresió dels poetes musulmans del nort de la India. A la forma de urdu utilisà en la poesia d'esta època se la denomina rekhti i el seu màxim esponent sigué el poeta Vali Dakkani. U dels principals centres de activitat lliterària en urdu ha segut tradicionalment la ciutat de Lucknow, a on encara predomina el us escrit del urdu sobre el hindi.
El terme "udu" s'utilisà com a sinònim de "hindustaní" en la època de la India britànica per a referir-se també a la llengua parlà. En tot i això, les sempre complexes relacions entre religió, llengua i societat en la India portarien al us de una forma escrita en alfabet devanagari, propi del sànscrit, com alternativa a la forma escrita en alfabet persa. Esta divisió en la forma escrita el llenguage, que ha resultat en el desenroll de dos normes cultes, hindi i urdu, s'accentuaria en la particio de la India en 1947, quan sorgiren els estats independents de India i Pakistà. Desde llavors, el terme "udu" s'utilisa exclusivament pera referir-se a la norma culta del idioma que utilisa el alfabet persa. Des de la partició el urdu utilisat en Pakistà ha incrementat considerablement el us de térmens de orige àrap mentres que en la India molts parlants de hindi eviten conscientment el us de paraules d'orige persa i àrap en la llengua escrita, afavorint un estil en numerossos neologismes presos del sànscrit. Esta tendència ha accentuat la divisió d les formes escrites del urdu i el hindi, encara que el idioma parlat seguix sent esencialment el mateix.
Dialectes
El urdu es subdividix habitualment en quatre dialectes: el urdu vernàcul modern, el dakhini, el pinjari i el rekhta. El urdu vernàcul modern es el llenguage utilisat en els centres urbans com Delhi, Lucknow i Lahore, el dakhini (també conegut com dakani, deccani, desia o mirgan) es parla en el estat indi de Maharashtra i en els alrededors de la ciutat india de Hyderabad. Esta variant dialectal emplea un número menor de vocables d¡orige persa i àrap que el urud estàndar. En quant al rekhta, esta és la forma de urdu utilisà com a mig lliterari en la poesia en urdu, i se sol considerar un dialecte a part.
Veja's també
- Idioma hindi
- Pakistà
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Urdu de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.