Ibn Sida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca

Abū-l-Hasan `Alī ibn Ismā`īl al-Musrī al-Andalusi al-lugawī (Múrcia, c. 1007 - Dénia, 25 de març de 1066), conegut com a Ibn Sida i El Cec de Múrcia, fon un eminent filòlec lexicógraf andalusí.

Cec de naiximent, son pare també era cec, estudià en Umar al-Talamanqui i Said al-Bagdadi, fon admirat per la seua gran memòria i treballà baix la protecció dels reis de la taifa de Dénia Al-Muwaffaq i el seu hereu Ali Iqbal al-Dawla.

La seua obra més important és el seu diccionari enciclopèdic àrap escrit en dèsset volumns titulat Kitab al-Mujassas (Diccionarin de térmens especialisats), que recopilava en gran medida la lexicografia àrao anterior,encara que en una gran cantitat de térmens de tots els camps del saber. Aixina que, els volumns II, XI i XIII arrepleguen conceptes relacionats en la música i els seus instruments en la cultura àrap.

Cites

Los primeros indicios de romance valenciano se evidencian en las Jarchas del siglo IX, por ejemplo las del señor de Murviedro datadas en el 1085, las de Ibn Al-Dani de Denia o las fechadas en el 1121 de Ibn Rudaym de Bocairente. Los mozárabes emplearon el latín en sus libros y escritos; pero en el uso diario hablaban una lengua romance que no se escribía pero que era de uso general en los siglos IX y X, no solo entre mozárabes y judíos, sino entre musulmanes de todas las clases sociales. Uno de los testimonios más clarificadores fue el de Ibn Sida, muerto en Denia en el 1066, que nos dejó plasmada la situación lingüística de su época, el siglo XI, con un par de frases "¿Com no he de fer-les – si escric en temps tan alluntats de quan l'arap es parlava en purea – i tenint que conviure familiarment en persones que parlen romanç?"
  • Origen del valenciano. Jarchas mozárabes en valenciano. Idiomavalenciano.com

L'àrap Ibn Sida que va morir en Dénia en l'any 1066, es disculpava dels erros comessos en la seua obra, ya que estava rodejat “de persones que parlaven romanç”. Abans de l'arribada del Conquistador ya es parlava una llengua romançada que posteriorment es diria valencià. Per un atre costat i d'acort en les fonts històriques, el repoblament cristià a penes superà el 3%, sent impossible que eixa chicoteta població de repobladors imponguera una llengua i més quan es trobaven dividits en aragonesos, catalans i francesos.

Valéncia mai ha estat unida políticament a Catalunya. El Regne de Valéncia es regia pels seus propis furs diferents dels atres territoris de la Corona d'Aragó. Per tant, des d'un punt de vista polític i institucional Valéncia i Catalunya des de fa 700 anys han constituït dos realitats distintes.

Est és un factor clau en la diferenciació entre el gallec i el portugués. El fet de que Galícia i Portugal pertanyguen a realitats polítiques diferents ha segut crucial per a que abdós llengües es consideren distintes. Ací no ha mediat un factor llingüístic sino un factor polític.

Vore també

Enllaços externs