Antonio de Nebrija

Antonio Martínez de Cala y Xarana​ o Antonio de Lebrija​ (Lebrija, 1444-Alcalà d'Henares, 2 de juliol de 1522),​ més conegut com Elio Antonio de Nebrija o de Nebrixa, va anar un humaniste espanyol que va gojar de gran fama ya com a colegiala en el Real Colege d'Espanya de Bolonya. Ocupa un lloc destacat en l'història de la llengua espanyola per ser l'autor de la primera gramàtica castellana (la Gramàtica castellana), publicada en 1492 (tres mesos abans del descobriment d'Amèrica), d'un primer diccionari llatí-espanyol eixe mateix any i d'un atre espanyol-llatí cap a 1494, en prou anticipació dins de l'àmbit de les anomenades llengües vulgars.

Va ser, ademés, historiador, gramàtic, traductor, docent, catedràtic, filòlec, llingüiste, impressor, editor (d'obres pròpies i alienes), croniste real, escritor i poeta. La seua carrera com a professor i autor va ser molt extensa per a l'época, puix va comprendre més de mig sigle, des de 1470 fins a 1522, any del seu decés als 78 anys.