Usuari:Vinatea
Proyecte:Llista d'artículs imprescindibles en tota enciclopèdia
[[1]]
La faena
Proximes traduccións
- Corpus
- Consulat del Mar[2]
- Muralla árabe
- Creu de maig
- Convent del Carme
- Convent de Santo Domingo
![[2]](https://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Imperio_de_Aragón.png){kind=link}
Fet
- Fet. Torres de Quart
- Milacres de San Vicent
- Casa de la Caridad
- Roque Chabas
- Cofradia de San Pascual
- Creus de maig
Informacións
Geografia
Es troba a l'oest de Llombardia; cobrix una superfície de 1.982 km2 i conta en una població de 3.775.765 habitants. La província consta de 188 comunes. En els deu anys que van entre 1991 i 2001, la comuna de Milà va perdre 113.084 habitants (8,3%).
La ciutat és famosa per les seues firmes de moda i pel tradicional pastís nadalenc cridat panettone, les tallades de carn empanada denominades “cotoletta allà milanese” i el arròs groc pel safrà denominat "risotto allà milanese".
Demografia
Té un total de 1.308.735 habitants, un área urbana sobre els 4.000.000, en una àrea metropolitana d'uns 7.400.000 Plantilla:Fuente OECD.
És definida per alguns com la capital econòmica de Itàlia. No en va, Milà és un dels principals centres comercials i financers i una de les ciutats més riques de la Unió Europea, i seu de la Bosa d'Itàlia. Ademés, la Fira de Milà és considerada la més important de Itàlia i una de les principals del món.
Etnias de Milàn
En el cens del 2007 els grups i ètnies de Milàn 153 països.
Clima
Segons la classificació de clima de Köppen, Milà és un ciutat classificada en un clima humit subtropical. En contrast en la major part de Itàlia que tenen un clima mediterrani, els hiverns a Milà són humits i freds mentres els estius són calents i en gaire vergonya habitualment. Les temperatures miges són entre -3/+6°C durant giner i de +15/+28°C en juliol.
Són comuns les nevades a l'hivern encara que en el pas del temps han anat disminuint en freqüència i quantitat. La mijana històrica de neu en l'àrea de Milà està entre 35 i 45 cm. La humitat és prou alta durant l'any i la precipitació anual és de 1000 mm (40 en) de mijana aproximada.
Economia
Milà és un dels centres comercials i financers del món. La ciutat és la seu de la Bosa d'Itàlia, "Plaça Affari", i el seu interior és una àrea industrial d'avanguarda. Milà fon inclosa en una llista de deu ciudades globals per Peter J. Taylor i Robert E. Lang de la Institució Brookings, en l'informe econòmic "Ciutats nort-americanes en la Xàrcia Mundial de ciutats".
Milà és també coneguda com la seu de l'empresa de cotes, Alfa Romeu, per a la seua producció de seda, i com una de les líders mundials en el disseny. Ademés, FieraMilano, el Centre d'exposicions de la ciutat i el complex de la Fira de mostres, són notables.
Administració
La ciutat de Milà està subdividida en 9 zones administratives, crides 'Zona'. En 1999 l'administració va decidir reduir el nombre d'estes zones de 21 a 9. La 'Zona 1' és el centre històric i les atres huit són els llímits de la ciutat.[1]
Cultura
- La catedral (en italiano duomo, que prové del llatí "Domus Dei", òsia "Casa de Vaig donar-vos") d'estil gótico, en fatada neogótica. La construcció de la catedral es va prolongar durant cinc sigles. Fon començada en 1387 en proyecte d'un arquitecte desconegut, sota la direcció de Simone dóna Orsenigo. És la tercera església més gran del món per extensió després de Sant Pere a Roma i Sant Pau de Londres. La diòcessi de Milà és la més gran del món.
- Les galeries de Vittorio Emanuele, junt en la catedral, estan cobertes en grans cúpules de vidre en forma de creu llatina, on es troben alguns dels cafés i comerços més coneguts de la ciutat. Fon projectada en la segona mitat del sigle XIX per Giuseppe Mengoni.
- La Piazza della Scala, a l'atre extrem de les galeries. Plaça Comprentu. A pocs passos de la catedral es conserva esta prova silenciosa i arreplega de l'edat mijana a Milà. A la plaça s'aguaita el Palacio de la Raó o Broletto Nuovo, erigit 1233 pel podestá Oldrano de Tresseno; la pintoresca Logia dels Osii, construïda en 1316 per Matteo Visconti; el Palau de les Escoles Palatines, barroc (sigle XVII) i la Casa dels Panigarola, gòtica.
- El Teatre allà Scala, el més gran teatre de òpera del món. El temple de la lírica italiana i mundial, escenari de les representacions memorables de Giuseppe Verdi, Giacomo Puccini, Gioacchino Rossini, Gaetano Donizetti i Vincenzo Bellini i dels triomfs de Toscanini, fon construït en el 1778 i es va estrenar el 3 d'agost en una opera del gran músic italià Antonio Salieri "l'Europa Riconosciuta" .
- Via Manzoni, via Montenapoleone i via Gesù, on es troba el Museu Bagatti Valsecchi- una casa-museu inspirada en els palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italians.
- L'Església de Santa Maria de les Gràcies, l'església fon començada per Giovanni Solari en 1463 i transformada en 1492 per Donato Bramador. En una paret del refectori de l'antic convent junt en l'església, es troba la pintura de La últim sopar, obra mestra de Leonardo dóna Vinci.
- La Pinacoteca doní Brera, Pinacoteca Enrosiana, Poldi Pezzoli i les galeries dels Musei del Castello, que alberguen un gran número d'obres mestres de la pintura. (Pinacoteca Enrosiana): El seu primer nucli fon la colecció privada del cardenal Federico Borromeo, colocada ací en el sigle XVII. (Pinacoteca de Brera): Fon inaugurada en 1809 en el gran edifici que acull també l'Acadèmia d'Art. (Museu Poldi-Pezzoli): Fon fundat en la segona mitat del sigle XIX per voluntat de Gian Giacomo Poldi Pezzoli que va donar la seua colecció artística a la ciutat.
- Castillo Sforzesco. Fon començat pels Visconti en la segona mitat del sigle XIV i continuat en el sigle següent per Francesco Sforza, senyor de Milà. Les obres les van dirigir Giovanni dóna Milà i Filarete que va edificar la torre d'entrada.
- San Ambrosi. basílica fundat per Sant Ambrosi en el 386, en tres naus sense transepte, estructura que conserva inclús actualment a pesar de les reconstruccions dels sigles IX-XII, que la van convertir en un model d'arquictectura llombarda.
- Museu Bagatti Valsecchi. Una casa del sigle XIX inspirada en palaus senyorials del Cinquecento llombard, decorada en objectes i mobles renaixentistes italianes. Ha conservat l'aspecte de vivenda, on els amos de casa disposaven de totes les comoditats pròpies del sigle XIX, sense alterar l'harmonia general inspirada en l'antiguetat.
- Museo d'història natural, que conserva importants collectiones de de mineralogia, paleontologia, botaníca i zoologia.
- Cimiterio Monumentale. Un cementeri de 250.000 metres quadrats construït entre 1863 i 1875 on descansen les restes d'ilustres milanesos. Una visita obligada per la seua singularitat i espectacularitat.
Orige etimològic
Els celtas la cridaven Médelhan, per la qual cosa els romans la van batejar en llatí Mediolanum, literalment ‘en el mig del pla', fent referència a què la ciutat es troba en el centre d'una plana al peu dels Alps. D'esta denominació prové el seu nom actual, Milà.
Deport
Entre atres acontenyiments, la ciutat de Milà fon seu de la Copa Mundial de Futbol de 1934 i de la Copa Mundial de Futbol de 1990 ademés de ser seu de la Eurocopa 1980.
Com en la resta del país el deport més practicat i seguit de la ciutat és el futbol. En este esport destaquen dos dels més grans clubs del país, el Associazione Calci Milà i el FC Internazionale. Milà és l'única ciutat de Europa en la que dos equips han guanyat la Lliga de Campions de la UEFA i la Copa Intercontinental. Abdós equips disputen els seus partits locals en el Estadi Giuseppe Meazza, o també cridat Estadi Sant Siro que disposa de 85.700 places.
També el famós circuit de Formula 1 de Monza està localisat prop de la ciutat i és un dels circuits de carreres més antic del món. L'asistència d'espectadors per a algunes de les carreres de Formula 1 disputades ha sigut de 137.000 espectadors, inclús en els anys 50 va arribar a contindre 250.000.
El Olímpia Milà (patrocinat per Armani) és un equip italiano de basquetbol molt famós i al seu torn és un equip important a Europa. Disputa els seus trobades locals en el DatchForum arena que té una capacitat per a 14.000 espectadors.
Recintes
- Autòdrom Nazionale Monza – Carreres d'automòbils i motocicletes – 137,000
- Estadi Comunal Giuseppe Meazza, en el barri de Sant Siro – Futbol Milà i Inter – 85,700
- Arena Cívica – Atletisme, rugbi, futbol i futbol americà - 30,000
- Brianteo – Atletisme, futbol – 18,568
- Hipòdrom del Trotter – Carreres de cavalls – 16,000
- Hipòdrom del Galoppo – Carreres de cavalls – 15,000
- Datch Forum – Basquetbol, hoquei sobre gel, voleibol, música – 9,000 a 12,000
- MazdaPalace – Basquetbol, voleibol – 9,000
- Velòdrom Vigorelli – Ciclisme i futbol americà – 12,000
- PalaLido – Basquetbol, voleibol – 5,000
- Agorà – Hoquei sobre gel – 4,000
- Nuovo Giuriati – Rugbi – 4,000
Ademés hi ha atres estadis i complexos multiusos localisats en l'àrea metropolitana com l'Estadi Monza Brianteo (18,000 espectadors), el PalaDesio (10,000) i l'Estadi Geas (8,500).
Fills ilustres
- Sant Ambrosi
- Claudio Abbado
- Giorgio Armani
- Gae Aulenti
- Cesare Beccaria
- Silvio Berlusconi
- Umberto Boccioni
- Federico Borromeo
- Gianni Caproni
- Adriano Celentano
- Leonardo del Vecchio
- Giorgio Enrico Falk
- Giangiacomo Feltrinelli
- Dario Fo Premi Nobel de literatura en el 1997
- Franca Rame
- Carlo Emilio Gadda
- Enrico Forlanini
- Riccardo Giacconi
- Luigi Giussani
- Carlo Gnocchi
- Francesco Hayez
- Paolo Maldini
- Filippo Tommaso Marinetti
- Alessandro Manzoni
- Valentino Mazzola
- Sandro Mazzola
- Giuseppe Meazza
- Benito Menni, sacerdot italià.
- Alda Merini
- Arnoldo Mondadori
- Ernesto Moneta
- Eugenio Munta-li Premi Nobel de literatura 1975
- Giovanni Battista Montini- papa Pau VI
- Riccardo Muti
- Giulio Natta Premi Nobel de Química 1963
- Giuseppe Parini
- Silvio Samarra
- Alberto Pirelli
- Gio Pomodoro
- Gio Posatu
- Carlo Porta
- Miuccia Prada
- Salvatore Quasimodo Premi Nobel de literatura 1959
- Gianni Rivera
- Angelo Rizzoli
- Aldo Rossi
- Medardo Rosso
- Edilio Rusconi
- Stendhal i.E. Henry Beyle
- Alessandro Sepùlveda
- Giorgio Strehler
- Giovanni Trapattoni
- Gian Giacomo Trivulzio
- Filippo Turati
- Umberto Veronesi
- Alessandro Volta
- Adolfo Wildt
Veja també
El Sanguinos
El Sanguinos és un regiment de l'eixercite espanyol fundat en 1509 pel rei Ferran el Catòlic.
Orige
En 1509 el rei Ferran V decidixc enviar a Itàlia 5.000 hòmens per a defendre estats del regne de Nàpols i auxiliar al papa en la seua lluita en els francesos.
Aquell regiment enviat per Ferrando el Catòlic, actualment és l'actual de Infanteria Llaugera Sòria num. 9. En el pas dels sigles, el regiment fon conegut en distints noms i hui continua existint davall l'apelatiu de «El Sanguinos».
El més antic d'Europa
El Sanguinos és el cos d'eixercit més antic de Europa. En 2009 complix mig milenari havent lluitat en totes les batalles imaginables.
El dimarts, 26 de març de 2009, Sa majestat el Rei d'Espanya va presidir en Fuerteventura la celebració de les efemèrides.
El Consell de ministres va otorgar al regiment la Medalla d'Eixèrcit.
Tercio de Napoles
Quatre anys després de la seua primera misió, el regiment va adquirir el primer nom, pasant a cridar-se el «Terç de Nàpols», i disposava de 3.000 hòmens.
Nombres
La denominació actual, ya la va tindre durant quasi un sigle a partir de 1715.
Hi ha canvia vint-i-tres vegades de nom, pero mantenint la continuïtat, la seua idiosincràsia.
Batallas
Els seus soldats van participar en batalles que podem considerar històriques per a Espanya i la monarquia Hispanica.
- Entre 1511 i 1525 va realisar la presa de la fins llavors inexpugnable Bastia.
- Trenta anys després va participar en les guerres de Flandes, trobant els seus soldats en les batalles de Saint-Quentin, Gremmingen , la presa de Anvers, la batalla de les Dunes i el assalt d'Ostende .
- Uns anys després va embarcar en l'expedició de la Armada Invencible.
- El regiment estava en la "Rendició de Breda" plasmada per Velázquez en el seu famós quadro.
- En 1634, la seua heroïcitat i l'enorme quantitat de baixes patides en la batalla de Rocroi li va valdre l'apelatiu del «Terç de sang», que deriva en l'actual «El Sagnant».
- En 1707, després de recórrer i participar en guerres per tot Europa va tornar a la península, combatent en Portugal i en la reconquiste de Menorca.
- En 1711 queda la seua guarnició en Sòria i quatre anys després adopta el nom actual.
- A finals del sigle XVIII el regiment creua el Atlàntic i participa en la batalla de Pensacola en Bernardo de Gálvez , i pacifica la revolta de Tupac Amaru en Perú.
- Va estar més tard en les guerres carlines.
- Va participar en la de Guerra de Cuba i en les deÀfrica
- Després de la Guerra Civil, la seua última acció la Du a terme en la campanya de Ifni, en 1957.
Honores
El regiment ha acumulat durant este temps multitut de condecoracions.
- Dos corbates de Sant Ferran colectives.
- Dos medalles militars colectives
- Set encreuaments de distinció.
Actualment el regiment d'Infanteria Lleugera està ubicat a Canàries i conta en cinc-cents hòmens enfront dels 14.000 hòmens de fa 500 anys.