Felip Mateu i Llopis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Felip Mateu i Llopis, segon de la fila inferior per l'esquerra

Felip Mateu i Llopis (Valéncia, 15 de novembre de 1901 - Barcelona, 13 d'abril de 1998), fon un historiador valencià i un dels més importants numismàtics espanyols del sigle XX.

Biografia

Felip Mateu estudià Història en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia, llicenciant-se en Sobreixent i Premi Extraordinari en 1923. Entre els anys 1924 i 1929 va treballar en el seu doctorat en l'Universitat Central de Madrit, on va ser discípul d'Elías Tormo i Manuel Gómez-Moreno. La seua tesis, Ensaig sobre una Casa Real de Moneda d'un dels Estats de la Corona d'Aragó: la Ceca de Valéncia i els acunyaments valencians dels sigles XIII al XVIII, obtingué el sobreixent cum laude i orientaria la seua llabor investigadora cap a la numismàtica.

En la ciutat de Valéncia freqüentà l'Archiu del Regne de Valéncia i va entrar en contacte en els més destacats historiadors valencians de l'época: Jaume i Luis Cebrián Ibor, José Chocomeli Galán, José Rodrigo Pertegàs, José Martínez Aloy, Francesc Almarche i Josep Sanchis Sivera. Es va relacionar en ambients valencianistes, sent el primer director de la revista Acció Valenciana i va formar part del grup Acció Cultural Valenciana, junt a Manuel Sanchis Guarner. En l'any 1932 fon un dels signataris de les Normes de Castelló. Ad estos primers anys pertanyen alguns artículs escrits en valencià, entre ells l'ensaig El País Valencià (sic) (1933), que formava part dels Quaderns d'Orientació Valencianista L'Estel.

Enllaços externs