Charanga

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Una charanga vasca en Eibar

Les charangues són agrupacions, més o manco chicotetes (entre huit i quinze músics), formades per instruments de vent i alguns instruments de percussió, com ara la caixa, el bombo o els platerets. Solen acompanyar les festes populars de carrer en música molt animada.

Les charangues tenen molta presència en diverses zones d'Espanya (principalment en el Nort i en la Comunitat Valenciana, donada la gran tradició musical d'estos territoris), s'encarreguen d'animar i amenisar festejos, desfilades, despedides, o uns atres.

Solen estar compostes per uns 8 a 15 músics i poden ser d'aficionats que es reunixen per a les festes, o professionals que van de poble en poble pagats per ajuntaments o colles de gent. Molts estudiants de grau mig i superior de música aprofiten els seus coneiximents per a obtindre uns ingressos extra tocant en la charanga.

Interpreten cançons populars en lletres ribaldes i els èxits musicals de l'any, cançons típiques depenent de la situació geogràfica, algunes ademés componen cançons pròpies o realisen els seus propis popurris.

Normalment una charanga està composta per percussió (bombo, caixa i plats), la secció de metals (trombons, bombardins, trompetes i tuba) i per últim la secció de fusta (saxofons alts, saxofó tenor i clarinet).