Títul Preliminar de la Constitució espanyola de 1978

Explica les idees que deuen impulsar les normes del país. Per eixemple, la llibertat i l'igualtat. El títul preliminar diu que Espanya és:

•Un país que respecta els drets de les persones. •Una democràcia, perque els espanyols poden votar als seus representants. •Una monarquia parlamentària, perque el Rei és el màxim representant de tots els espanyols i perque hi ha un Parlament per a debatre, votar i canviar les lleis.

Artículo 1. País democrático y monarquía.

España es un país democrático y respetuoso con los derechos de las personas. Los valores más importantes son la libertad, la justicia, la igualdad y el respeto de las distintas ideas políticas. El poder de las instituciones en España proviene del pueblo español. Esto se llama soberanía del pueblo. España es una monarquía parlamentaria. España es una monarquía porque el máximo representante del país es el Rey. España es parlamentaria porque hay un Parlamento para debatir, votar y cambiar las leyes.

Artículo 2. España y las autonomías

España es el país de todos los españoles. En España hay regiones y nacionalidades. Las regiones y nacionalidades pueden convertirse en comunidades autónomas.

Artículo 3. El idioma

El idioma de los españoles es el castellano. Algunas comunidades autónomas tienen otros idiomas igual de importantes que el castellano, como el catalán, el gallego, el valenciano o el euskera. Estos idiomas deben respetarse y cuidarse

Artícul 1.

1. Espanya es constituïx en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític.

2. La sobirania nacional residix en el poble espanyol, del que emanen els poders de l'Estat.

3. La forma política de l'Estat espanyol és la Monarquia parlamentària.

Artícul 2.

La Constitució es fonamenta en la *indisoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols, i reconeix i garantisa el dret a l'autonomia de les nacionalitats i regions que l'integren i la solidaritat entre totes elles.

Artícul 3.

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure conéixer-la i el dret a usar-la.

2. Les demés llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus Estatuts.

3. La riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Artícul 4.

1. La bandera d'Espanya està formada per tres franges horisontals, roja, groga i roja, sent la groga de doble esgambi que cada una de les roges.

2. Els Estatuts podran reconéixer banderes i ensenyes pròpies de les Comunitats Autònomes. Estes s'utilisaran junt a la bandera d'Espanya en els seus edificis públics i en els seus actes oficials.

Artícul 5.

La capital de l'Estat és la vila de Madrit.

Artícul 6.

Els partits polítics expressen el pluralisme polític, concorren a la formació i manifestació de la voluntat popular i són instrument fonamental per a la participació política. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 7.

Els sindicats de treballadors i les associacions empresarials contribuïxen a la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els són propis. La seua creació i l'eixercici de la seua activitat són lliures dins del respecte a la Constitució i a la llei. La seua estructura interna i funcionament deuran ser democràtics.

Artícul 8.

1. Les Forces Armades, constituïdes per l'Eixèrcit de Terra, l'Armada i l'Eixèrcit de l'Aire, tenen com a missió garantisar la sobirania i independència d'Espanya, defendre la seua integritat territorial i l'ordenament constitucional. 2. Una llei orgànica regularà les bases de l'organisació militar conforme als principis de la present Constitució.

Artícul 9.

1. Els ciutadans i els poders públics estan subjectes a la Constitució i al restant de l'ordenament jurídic.

2. Correspon als poders públics promoure les condicions per a que la llibertat i l'igualtat de l'individu i dels grups en que s'integra siguen reals i efectives; remoure els obstàculs que impedixquen o dificulten la seua plenitut i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

3. La Constitució garantisa el principi de llegalitat, la jerarquia normativa, la publicitat de les normes, la *irretroactividad de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets individuals, la seguritat jurídica, la responsabilitat i l'interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics.