Regiment de Granaders a Cavall del General San Martín

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Archiu:49805adc92884.jpg
Carrega de cavalleria del Regiment de Granaders a Cavall

El Regiment de Granaders a Cavall General San Martín és una unitat de l'arma de cavalleria de l'Eixercit Argenti, que actualment s'eixercix com guardia presidencial i complix certes funcions protocolars. A l'arribar al sol rioplatenç, el llavors tinent coronel de cavalleria, José de San Martín prengue noticia del deplorable estat en que se trobava l'organisacio militar de les Provincies Unides del Riu de l'Argent, recentment auçades en armes contra el poder imperial de la metropolis espanyoles.

Història

Regiment de Granaders a Cavall

El nou govern decidix acceptar els servicis de San Martín i li encomana la creació d'un quadregen de Granaders a cavall. La seua primera mida és proponer una organisació novedosa per a eixa unitat, dividides en dos companyies i en una nutrida cantitat d'oficials, a l'usança francesa.

Esta tarea li demandara un any i nou mesos d'activitat. En ella el modest esquadró, planejat originalment per a un centenar d'hòmens, se convertix en un regiment que quadruplica els efectius. En eixe regiment de granaders a cavall, a on San Martín desplega tota la seua capacitat d'organisació, els seus coneiximents professionals i el seu sentit de la disciplina, s'integraren jóvens de casi tota la provincia del Riu de l'Argent. Portenyos com els germans Escalats, que seran els seus cunyats en poc temps; Juan Galo Lavalle, Estanislau Soler, Tomás Guido, entre atres. Pero també se recluten ginets de les provincies de La Rioja, Córdoba, San Luís, Mendoza, San Juan, Corrientes i més tart s'incorporara un venturer de guaraníes, oriunts de les antigues missions que lo vieron nàixer.

El reclutament era minuciós, a diferencia dels que era la costum de llavors, basats en lleves i atres practiques coercitives. A tots els membres se els exigix una elevada talla, (no s'acceptaven reclutes que mesuraren menys de 1,80 mts), i molta mestrage com ginets, i se els somet a un rigorós entrenament. Per a això, San Martín redacta un manual o reglament d'instrucció, prenent els seus conceptes de les ordenances militars europees i les seues propies experiencies en els fronts de batalla. (En els 20 anys de servici a la corona espanyola, San Martín combat en infinitat de batalles contra els francesos, anglesos, moros, etc.). En ell se contemplen la formació dels reclutes i les tactiques de combat, basades en l'atac o carrega per esquadrons.

S'establi un estricte còdic d'honor per a els oficials, cuya primera condena era contra tota mostra de covardia, que incloïa “aun l'ajocar el cap” en un combat. A l'insistir en l'honor, decor i moralitat que devien mostrar en tot moment els seus hòmens, San Martín buscava reforçar en ells la disciplina i el valor. Devien mantindre una estricta vigilancia entre ells mateixos, i va crear un tribunal integrat pels propis oficials, que podia pronunciar sentencies i establir castics, inclosa l'eixecució dels infractors.

El regiment sera la primera unitat de cavalleria patriota format sobre la base d'un reglament i en tactiques modernes. Sera part fonamental en totes les campanyes que mamprenga el llibertador, i per la que se sentirà un etern orgull. Despuix de centenars de combats des de les vores del Paraná fins els cims del Chimborazo, se destacara per la seua denuedo i bravea. El propi San Martín arribara a dir que “l'experiencia mos havia ensenyat que un només esquadro de granaders a cavall bastava per a enrollar a l'enemic i fer-los pentols.”

Codic d'honor del Regiment de Granaders a Cavall

Delits pels que deuen ser reballat els oficials:

  1. per covardia en acció de guerra, en la que aun l'ajocar el cap sera reputat tal.
  2. per no admetre un desafià, siga just o injust.
  3. per no exigir satisfacció quan se trobe insultat.
  4. per no defendre a tot trance l'honor del cos quan ho ultragen en la seua presencia o sapia que ha segut ultrajat en atra part.
  5. per trampes infames, com d'artesans.
  6. per falta d'integritat en el maneig d'interesses, com no pagar a la tropa el diners que se li haja subministrat per a ella.
  7. per parlar mal d'atre companyo en persones u oficial d'atres coss.
  8. per publicar les disposicions interiors de l'oficialitat en les seues juntes secretes.
  9. per familiarisar-se en grau vergonyos en els sargents, vetes i soldats.
  10. per posar la ma a qualsevol dona, encara que haja segut insultat per ella.
  11. per no socorrer, en acció de guerra, a un companyó seu que se trobe en perill, podent verificar-ho.
  12. per presentar-se en públic en dones conegudament prostitutes.
  13. per concorrer a casa de joc que no siga pertanyent a la classe d'oficials, es dir, en persones baixes o indecents.
  14. per fer un us immoderat de la beguda en térmens de fer-se notable en perjuí de l'honor del cos.