Llinia telefonica
Una llinia telefonica o circuit telefonic (o simplement llinia o circuit dins de l'indústria) és un circuit d'un sistema de comunicacions per telefon. Tipicament, se referix a un cable fisic u atre mig de transmissió de senyals que conecte l'aparat telefonic de l'usuari a la ret de telecomunicacions, i normalment supon també un únic numero de telefon associat a dit usuari per a poder facturar-li el servici prestat.
En 1876 les primeres llinies eren simples conductors metalics directament conectats d'un telefon a atre en la Terra com toma de terra. Més tart, en 1878, la companyia de telefons Bell System portà unes llinies (conegudes com bucle local) des de l teléfon de cada usuari a la centralita, que portava a veta tots els intercanvis electrics necessaris per a permetre que les senyals de veu foren trameses a telefons més lluntans.
Estos cables eren normalment de coure (encara que també s'ha usat alumini) i se portaven de dos en dos, separats aproximadament 25 cm, sobre postes, i més tart com pars trenats. Les llinies modernes poden anar baix terra a un conversor analogic-digital que convertix la senyal analogica a digital per a transmetre-la per fibra optica.
La majoria de les llares estan conectats mediant conductors RJ11 de coure. Quan se realisa una cridada local, una centralita conecta el bucle local al bucle d'abonat del numero marcat.