Muralles d'Albaida
La muralla urbana d'Albaida es troba en la localitat d'Albaida, en la comarca de la Vall d'Albaida, en la província de Valéncia. Els seus restos es localisen fonamentalment en les proximitats de l'iglésia parroquial.
Fon catalogada com Be d'Interes Cultural, el 15/3/2011.
Entre els escasses restos d'esta muralla d'orige almohade (sigle XIII) es troben tres de les seues portes: la Porta de Valéncia o Porta D’Aljorf, la Porta d'Ontinyent i la Porta de Vila, la més majestuosa.
Història
Albaida mostra vestigis de poblament des d'epoca íbera, encara que la ciutat com tal te orige musulmà, passant a formar part de la Corona d'Aragó en l'any 1244, expulsant al poc temps als musulmans de la vila i repoblant-se de cristians. En l'any 1604, passà a formar part del Marquesat d'Albaida del que formava part la ciutat i els seus pobles llimítrofs. Adquirí un gran protagonisme durant la Guerra de l'Independència per la seua resistència contra els francesos.
La muralla d'Albaida és de mijans del sigle XII, encara que fon reformada en els sigles XIII-XVII. El seu orige es situa en el periodo almohade, quan és dispon la construcció d'una fortificació més solida i emplaçada en un lloc més baix com és el Tossal de la Vila. Reconquistada Albaida en l'any 1244, Jaume I en 1248 manà construir les primeres cases en el chicotet recint amurallat, cridat Clos de la Vila, aixina com també en la part inferior del Tossal, a on és forma el Raval Jussà.
És una estructura defensiva d'àmbit urbà. La construcció està datada cronològicament en la primera mitat del sigle XIII, en época islàmica, encara que fon posteriorment tornada a aprofitar durant l'época feudal. En l'actualitat, del perímetro de la muralla és conserven alguns restos de torres i murs integrats en espais arquitectònics posteriors, com poden ser edificis de vivendes.