Blanquerna

El Blaquerna o Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (1276-1283), conegut tradicionalment com a Blanquerna, és una novela de Ramon Llull, la primera novela de l'autor, que tingué una gran influència en la narrativa de l'Edat Mija i en els escritors posteriors.

El Blanquerna fon escrit en Montpeller en l'any 1283, l'obra descriu en molta vivacitat i de manera realista la vida migeval, en contrast en les noveles de cavalleries de l'época, en una presència molt més marcada de l'element fantàstic. Seguint la seua vocació religiosa, el protagoniste inicia una busca de Deu per mig d'un viage vital que, a desgrat d'ell mateix, el durà a ser monjo, abat, bisbe i Papa.

Finalment devindrà a ser un ermità, que per a Ramon Llull serà l'estat de la màxima perfecció espiritual. És una de les obres que podem considerar com a noveles de Ramon Llull. Llull l'escrigué en l'intenció d'arribar a tota classe de públic i, per eixe motiu, disfrassa la seua verdadera intenció -donar un model de vida cristiana a seguir per a matrimonis, viudos, fills i hòmens de religió- baix l'apariència d'una novela d'aventures, en un héroe: Blanquerna.