Herbeset
Herbeset és una pedania que pertany al municipi de Morella, en la comarca d'Els Ports, en el nort de la Comunitat Valenciana. Herbeset pertany a Morella des de l'any 1970 i és la capital de la Dena d'Herbeset.
Descripció
La població se situa en lo alt d'una montanya i impressiona quan t'acostes des de la carretera que l'unix en Morella. El nucleu urbà està molt cuidat, no es massa reduït i conta segons les senyes de l'INE de 2009 en 6 habitants.
La població estigué deshabitada durant alguns anys, pero una família estrangera comprà varies vivendes i les restauraren, des de llavors el poble normalment està habitat. El seu número d'habitants puja molt els fins de semana i sobre tot durant l'estiu. Conta en varies cases rurals molt ben cuidades.
A nivell de patrimoni artístic conta en la bonica iglésia de Sant Miquel i en un cementeri a les seues esquenes.
Flora i fauna
Herbeset és un tranquil poble, molt ben conservat, que forma part del terme municipal de Morella. Un lloc a on pareix que s'ha detingut el temps. Les terres que abans se cultivava cereals ara són magnífics pasts que aprofiten per l'alimentació de les vaques i vedells.
Els voltants del nucleu urbà són un goig, conten en grans pinades i grans vistes si se puja a l'iglésia, des d'a on se pot vore a les vaques pastar al voltant de la població.
En l'ombra del Barranc de la Mina se troben diferents espècies de flora a on creixen les tiles, erables, agrifolis, telles, avellaners, etc...
En la zona del Riu de les Corses es troba enclavada la microreserva del Tancat de la Torre, un grup d'olms de montanya com a testimoni de lo que fon la vegetació de ribera molt més variada que l'actual. També n'hi ha un gran erable de Montpellier, erables granatenses, avellaners, agrévols, etc...
Per la montanya podem trobar-nos en eixemplars de cabra hispànica. Uns atres mamífers pero més difícils de vore'ls, com el javalí, el rabosot, el teixó, la gineta, la fagina, el gat montés i la farda.
En quan a les aus més freqüents són el buitre, l'àguila real, l'àguila sacre, el falconet, el gavilà, el colom roquer, el corp, el gayo, la blanca, la merla, el tort charre, el cucuc i la perdiu.
Llocs d'interés
No res millor que un tranquil passeig pels carrers d'Herbeset per a conéixer les restes de patrimoni arquitectònic i artístic, aixina com, per a descobrir el caràcter afable dels seus veïns.
En l'actualitat, alguns dels seus edificis o construccions s'han convertit en un testimoni de com era la vida i el treball dels seus pobladors antepassats.
- Iglésia. L'Iglésia de Sant Miquel, originariament del sigle XIII, de la que a soles queda la portalada i la pila batismal i reconstruïda en el sigle XIX. En el seu interior destaquen els frescs del pintor morellà Cruella que decoren les voltes. Encara que han passat dos sigles des de que foren pintats, conserven tot el seu colorit original.
- Calvari. Construït sobre lo que fon una antiga fortificació, a soles queden les parets de dos o tres capelles. Per la seua ubicació en la part més alta del poble, junt a l'antic cementeri i el peiró o creu de terme de Santa Bàrbara, el convertix en un magnífic mirador sobre les montanyes del ports de Beceite.
- Forn. Està situat al començament de la costa de l'Iglésia. Construït en el sigle XIV conserva la seua boca gòtica, les pastadores de fusta i demés elements típics. Hui en dia, és utilisat com a bar durant les festes del poble.
- Casa Confraria. Està situado enfront del forn. En la seua frontera n'hi ha una capelleta dedicada a Sant Miquel, patró d'Herbeset, i en sa planta alta existix una exposició de fotografia en imagens antigues del poble i les seues gents.
- Graner del Delme. Fon construït pels monjos de Benifassà per a que els veïns d'Herbeset depositàren el blat que constituïa el delme que es devia de pagar al Monasteri. Una volta a l'any arribaven dos frares en un mesurador i un paler per al repartiment del gra (una quarta part per al convent i el restant es repartia en quatre parts iguals: per al bisbe de Tortosa, el capítul, el capellà i el poble d'Herbeset, nomenat terçó).
- Llavaner. Està situat en el camí del Mas de Bonfill i constituïx una mostra de l'arquitectura rural de la zona. Està compost per dos piques, font i abreurador de pedra.