Miquel Peris i Segarra
Miquel Peris i Segarra (Castelló de la Plana, 1917 - 1987) fon un poeta valencià de la segona mitat del sigle XX d'ideologia pancatalanista.
Biografia
Començà a escriure a l'edat de quarantacinc anys, a pesar de que abans havia començat a desenrollar activitats com a animador cultural, com a membre de les missions pedagògiques que durant la Guerra Civil varen portar el teatre i atres expressions culturals al nort de la Comunitat Valenciana.
Declarat admirador de Salvador Guinot i de Bernat Artola Tomás, va destacar a nivell local des de l'inici de la seua carrera lliterària, inclinant-se per un estil "pairaliste" i sense abandonar el cànon estètic que Joan Fuster calificaria de paisagisme sentimental. No obstant, en la década de 1970 inicià una llínea més intimista en la producció dels poemaris que han segut considerats com lo més rellevant de la seua trayectòria.
En 1986 va ser guardonat en el Voladoret d'Or de la Colla del Rei Barbut de Castelló, conjuntament en Matilde Salvador i el dibuixant Traver Grinyó, en la primera edició d'este premi.
Obra
- 1965-1966 Aiguamolls i senill Poemes solts.
- 1965-1970 Cançonetes de tot l'any
- 1966-1970 Afanys primaverals
- 1967-1971 Dèries tardorenques
- 1965-1971 Paisatge
- 1965-1975 Cançons de Bressol - Nadales
- 1969-1970 Vull assolir
- 1971 Fossar de naus
- 1971 Soliloquis
- 1974 Mascarada
- 1976-1978 Periples
- 1967-1979 Homenatges
- 1981 Cantata dels dotze estels
- 1981 Viatge astral
- 1981-1982 Cartes i sonets
- 1983 Solcs
- 1966-1984 Galanies