Barrera d'eixida

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca


Les Barreres d'eixida són factors que impedixen o dificulten l'abandó d'una indústria per part d'una empresa. L'existència d'estes barreres força a les empreses a lluitar per sobreviure i, per tant, seguir competint en l'indústria, per lo que l'intensitat de la competència aumenta.

Són un important aspecte a tindre en conte a l'hora d'entrar a competir en el mateix, plantejant-se l'empresa, marca o proyecte en qüestió les possibles dificultats o costs a trobar si decidira abandonar-ho per alguna raó.

Principals barreres d'eixida

Les principals barreres d'eixida en una indústria són les següents:

Actius especialisats: L'eixida d'un mercat pot tindre un alt nivell de complexitat per la pròpia naturalea del mateix, especialment si parlem per eixemple d'entorns tecnològics que suponen la possessió d'importants equips que difícilment puguen vendre's a tercers despuix de l'eixida del sector. Ademés, dits actius tenen poc valor fòra de l'indústria.


Costs fixos d'eixida: són aquells costs que deuen assumir-se necessàriament en abandonar dita indústria, com poden ser les altes indemnisacions als empleats o la liquidació de les existències en el teu almagasén.

Restriccions socials i governamentals: com poden ser les pressions socials que puguen eixercir alguns grups d'interés. Com a eixemple podem citar a les folgues i manifestacions que puguen donar-se en tancar l'empresa o canviar d'indústria. Respecte a l'aspecte polític, la llegislació o la pressió política poden ser una important barrera d'eixida.

Compromisos de llarc determini en clients o proveïdors: pels quals l'empresa deu permanéixer més temps en el sector, mantenint la capacitat per a la fabricació, els costs de producció, procurant cobrir els seus costs variables.

Barreres emocionals: que suponen una resistència emocional per part de la direcció a una eixida que està econòmicament justificada i que no es vol portar a terme per llealtat als empleats, per temor a la pèrdua de prestigi, per orgull.

Interrelacions estratègiques: entre unitats de negoci i unes atres en la companyia en térmens d'image, capacitat comercial, accés a mercats financers; són la causa de que l'empresa concedixca una gran importància estratègica a estar en una activitat concreta.

Vore també


Bibliografia

[[1]]