Pelegrins de Portell
Els Pelegrins de Portell és una pelegrinació que data del sigle XVI, segons les primeres referències documentals (1514) que se troben en els archius del Bisbat de Tortosa pero el seu orige pot ser molt anterior, que partix del poble de Portell de Morella en la comarca d'Els Ports fins a l'ermita de Sant Pere de Castellfort.
La pelegrinació és una llarga marcha a peu durant la primavera d'estiu (dissabte de Pentecostés), sense públic ni visitants, conservant tot el misticisme, la religiositat i la rigorositat de les seues normes.
Història
Conta la tradició que en temps passats i despuix d'una llarga sequia - set anys sense ploure -, arriba a tal punt la desesperació dels veïns que decidiren pelegrinar a Roma per a solicitar al Papa que havien de fer per a obtindre salut i pluja. Dels dotze pelegrins que anaren, unicament ne tornà viu un, que comunicà el mandat papal: fer una rogativa en l'ermita més próxima a la localitat dedicada a Sant Pere, puix este fon el primer pontífex. Els portellans aixina ho varen fer i conten que Deu els portà l'aigua que tant necessitaven. Des d'eixe moment començaren a fer la pelegrinació anualment.
Característiques
La pelegrinació està formada per dotze hòmens, que a trenc d'alba, vestits en camisa blanca, capa i capell negre, rosari en la ma dreta i bastó ixen de l'Iglésia Parroquial de l'Assunció per a recòrrer un camí, no apte per a vehículs, d'uns 15 quilómetros. A diferència d'atres pelegrinacions que s'han massificat, els pelegrins de Portell realisen el camí a soles, únicament acompanyats pel retor, el cantador i els seus acòlits. Sent una pelegrinació molt poc coneguda.