Regne de Croàcia (Habsburc)
| ||||
| ||||
|
| ||||
.png) | ||||
| Capital | Zagreb | |||
| Idioma oficial | Llatí alemà i croata (no oficials) | |||
| Moneda | Florí austro-hongarés | |||
|
| ||||
| Forma de govern | No especificat | |||
El Regne de Croàcia (en croata: Hrvatska Kraljevina, en llatí: Regnum Croatiae, en alemà: Königreich Kroatien) fon una divisió administrativa que va existir entre 1527 i 1868 dins de la monarquia dels Habsburc (també coneguda entre 1804 i 1867 com Imperi Austríac).
El Regne era una part de les terres de la Corona de Sant Esteban, pero va estar subjecte a govern directe imperial austríac durant llarcs periodos de temps, incloent els seus últims anys. La seua capital era Zagreb. En l'any 1699, li va ser assignat el Regne de *Eslavonia, en la creació del Regne de Croàcia-*Eslavonia.
Des de 1102, per motius dinàstics, el Regne d'Hongria havia incorporat les terres habitades pels croates. Despuix de la derrota hongaresa en la Batalla de Mohács de 1527 i la conseqüent ocupació del país pels otomans, els nobles hongaresos i croates varen otorgar la corona del regne d'Hongria, en lo que va ser conegut com Parlament de Cetin, a l'archiduc de Àustria Fernando I, de la dinastia Habsburc.
L'oposició a este nomenament, defenent la causa de Ivan Zapolja, fon fàcilment vençuda, i despuix de la mort de Zapolja en 1540, l'incorporació d'Hongria (i per tant, Croàcia) als dominis de la Casa d'Habsburc va ser definitiva. Este artícul tracta sobre l'història de la regió baix el domini austríac.