Energia d'activació
Revisió de 18:32 1 gin 2017 per EirVal (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Activation energy es.svg|right|thumb|300px|La relació entre la energia de activació ( <math>E_a</math> ) i l'increment de l'entalpia de formació (''...»)
La relació entre la energia de activació ( <math>E_a</math> ) i l'increment de l'entalpia de formació (Δ<math>H^o_f</math>) en i sense catalisador. El punt de major energia (punt del complex activat) representa l'estat de transició. En un catalisador, l'energia requerida per a que la reacció entre en l'estat de transició disminuïx, per lo tant, l'energia necessària per a iniciar la reacció també disminuïx.
Les purnes generades en colpejar acer contra un pedernal proporcionen la 'energia d'activació per a iniciar la combustió en este mistera Bunsen. La llama blava se sosté a si mateixa en acabant de que les purnes cessen degut a que la combustió contínua de la llama és ara energèticament favorable.
La energia d'activación o de reacció <math>(E_a)\,</math> és un terme que va introduir Arrhenius en 1889 i es definix matemàticament com:
(left)
és dir, la derivada del logaritme natural de la constant de reacció respecte a la temperatura, multiplicada per la constant dels gasos i per la garrofa de la temperatura. L'energia d'activació pot tindre un valor positiu o negatiu.