Teoria dels orbitals moleculars
En química, la teoria dels orbitals moleculars (TOM), és un método per a determinar el enllaç químic en el que els electrons no estan assignats a enllaços individuals entre àtoms, sino que es mouen baix l'influència dels núcleus de tota la molècula.[1]
En esta teoria, cada molècula té un grup de orbitals moleculars, i s'assumix que la funció d'onaψf de l'orbital molecular està escrita de manera aproximada com una simple combinació llineal dels n orbitals atòmics constituents χi d'acort en la següent equació:[1]
(left)
Els coeficients c*ij poden ser determinats numèricament per substitució d'esta equació per la de Schrödinger i l'aplicació del principi variacional. Este método es diu combinació llineal d'orbitals atòmics i s'utilisa en la química computacional. Una transformació unitària adicional pot ser aplicada en el sistema per a accelerar la convergència en alguns combinacions computacionals. La teoria dels orbitals moleculars ha segut vista com a competidora de la teoria de l'enllaç de valència en els anys 1930, pero es va descobrir despuix que els dos métodos estan íntimament relacionats i que quan són estesos són equivalents.