Revolució lliberal

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 09:36 25 oct 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «380px|right|thumb|''[[Lamartine, davant el Ajuntament de París, el 25 de febrer de 1848, rebuja la bandera roja''. Pi...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
Lamartine, davant el Ajuntament de París, el 25 de febrer de 1848, rebuja la bandera roja. Pintura d'història de Henri Félix Emmanuel Philippoteaux.

Revolució lliberal és un terme d'us historiogràfic en el que es designa la revolució política inclosa en el procés de transformacions revolucionàries en tots els àmbits en el que es tanca la Edat Moderna i comença la Edat Contemporànea.

El component econòmic d'eixe canvi és la Revolució industrial i el component social la Revolució burguesa.

Es localisa en el temps entre finals del sigle XVIII i començos del sigle XIX, i especialment en Europa occidental (encara que s'estén més allà d'este marc inicial tant en el temps com en l'espai). Institucionalment, este canvi polític es produïx entre la monarquia absoluta pròpia del Antic Règim i el Estat lliberal, i va adoptar molt diferents formes: una república, en models com la Commonwealth anglesa de 1649, la federació de les Tretze Colónies nortamericanes en 1776, o la Republique française de 1793; una monarquia, que a la seua volta va tindre models com la monarquia parlamentària de la Revolució Gloriosa anglesa de 1688, la monarquia constitucional dissenyada per la Assamblea Nacional Constituent francesa de 1789 i les Corts de Càdis espanyoles de 1812; o fins i tot un imperi com el napoleònic de 1804. Les revolucions de 1848 varen ser determinants en l'ascens posterior de les forces lliberals en Europa.

La ideologia que va passar a denominar-se com lliberalisme és la doctrina justificativa de la revolució lliberal.