Arquitectura de les iglésies russes

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Revisió de 13:42 12 oct 2016 per Chabi (Discussió | contribucions) (Pàgina nova, en el contingut: «thumb|225px|La [[Iglésia de Sant Joan Batista (Yaroslavl) (1671-1687) és representativa de l'última fase de l'arquitectura medie...»)
(difs.) ← Revisió anterior | Revisió actual (difs.) | Revisió següent → (difs.)
Anar a la navegació Anar a la busca
La Iglésia de Sant Joan Batista (Yaroslavl) (1671-1687) és representativa de l'última fase de l'arquitectura medieval russa. Es caracterisa per l'elaborada traceria de rajola i l'ascens vertical dels seus 15 cúpules.

Les iglésies ortodoxes russes es distinguixen per la seua verticalitat, colors lluents i múltiples cúpules que oferixen un fort contrast en el pla paisage rus a sovint cobert de neu. Les primeres iglésies del Rus de Kiev, com l'iglésia de fusta de 13 cúpules de la catedral de Santa Sofia de Novgorod, diferix en este aspecte de les seues predecessores bizantines principalment d'una sola cúpula. El número de cúpules era i és simbòlicament important: una cúpula simbolisa el Deu únic; tres, representen la Trinitat; i cinc, a Crist i els seus quatre evangelistes.[1] Al principi, el batisteri, el nàrtex i la galeria del cor per damunt del nàrtex varen ser característiques comunes de les iglésies del Rus', pero a poc a poc varen ser desapareixent. Despuix d'un sigle d'imitacions bizantines, els constructors russos varen començar a emfatisar la verticalitat en dissenyar les seues iglésies.

Referències

  1. Tamara Melenteva. (2012). Отзвуки Былых Времен: Из Истории Русской Бытовой Культуры. p. 59. Русский Язык, Москва. ISBN 978-5-88337-257-4.