Resultats de la busca

Anar a la navegació Anar a la busca
  • {{Història d'Alacant}} …Blanc) en l'any [[324 a. C.]], i fon la primera capital [[Cartago|púnica]] de la península Ibèrica.
    981 bytes (163 paraules) - 10:05 28 jul 2022
  • …un dels més grans [[filòsof grec|filòsofs]] de l'antiguetat, de l'història de la [[filosofia]] [[Occident|occidental]] i l'autor enciclopèdic més porte …nsament Occidental de l'home corrent (allò que hui denominem "sentit comú" de l'home occidental).
    3 kB (415 paraules) - 19:06 25 dec 2023
  • {{Grècia}} …[1100 a. C.]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys…
    4 kB (640 paraules) - 11:21 1 jun 2022
  • [[Image:Berlin - Pergamonmuseum - Altar 02.jpg|thumb|250px|L'Altar de Pèrgam]] …ia de [[Tèlef]], són una de les obres mestres de l'[[Escultura de l'Antiga Grècia|escultura grega antiga]] i representen la culminació del "barroc helenisti
    2 kB (312 paraules) - 16:34 26 jul 2022
  • '''Beroso''' (idioma acadi, Bêl-re'ošunu) va ser un sacerdot de Babilònia, d'inicis del sigle III a. C., baix l'Imperi selèucida. Se sol …'un temple; este càrrec li va donar accés als archius de l'Esagila, temple de [[Marduk]], [[deu]] suprem del panteó babilònic. Se li atribuïxen també
    1 kB (215 paraules) - 17:35 25 març 2024
  • …influent d'este país, en un paper que alguns han comparat al del [[antiga Grècia|grec]] [[Heròdot]] a [[Occident]]. …tòrics, cap l'any [[85 a. C.]]), de Sima Qian, la primera història general de [[China]]. També va ser un [[astrònom]] destacat.
    829 bytes (113 paraules) - 15:50 7 gin 2023
  • [[Archiu:Herodot und Thukydides.jpg|thumb|230px|Heròdot, «pare de l'historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric».]] …Antiga Grècia]], des del [[sigle V a. C.]] fins al [[sigle IV]] d. C., des de [[Heròdot]] fins a [[Zòsim (historiador)|Zòsim]], passant per [[Tucídid
    4 kB (686 paraules) - 21:45 4 nov 2022
  • [[Archiu:Statue-Augustus.jpg|thumb|250px|''[[August de Prima Porta]]'' ([[Museus Vaticans]])]] …ic]], per contacte en les colònies de la [[Magna Grècia]] i de la pròpia [[Grècia]].
    2 kB (349 paraules) - 11:56 30 abr 2024
  • …_The_Pink_Robe._After_the_Bath_-_Google_Art_Project.jpg|thumb|350px|Quadro de [[Joaquim Sorolla]] "La bata rosa", [[Museu Sorolla]], [[Madrit]]]] …à datat en l'any [[1916]] i actualment es conserva en el [[Museu Sorolla]] de [[Madrit]]. L'obra també és coneguda com "Eixint del bany" o "Despuix del
    3 kB (492 paraules) - 16:58 5 maig 2024
  • …all del mosaic de la casa del Faune de Pompeya (Museu Arqueològic Nacional de [[Nàpols]]).]] …23 a.C.]]) i la de [[Cleòpatra VII|Cleòpatra]] i [[Marco Antonio]] despuix de la seua derrota en la [[Batalla d'Accio]] ([[30 a. C.|30 a.C.]]).
    2 kB (250 paraules) - 16:24 28 ago 2023
  • [[File:Maravillas.jpg|thumb|right|200px|Reconstrucció aproximada de les sèt maravelles]] …cia|helens]], especialment els del periodo helenístic, consideraven dignes de ser visitades.
    4 kB (575 paraules) - 02:21 10 set 2023
  • [[File:Codonyats de fruites.jpg|thumb|350px|Codonyat de frutes variades]] …dony o dolç de [[Codony|codony]] és un dolç preparat habitualment a partir de la fruita del [[Codonyer|codonyer]], encara que també pot ser d'atres frut
    2 kB (294 paraules) - 13:25 26 set 2022
  • …barcació forma el [[velamen]], que és part de lo que se denomina l'aparell de l'embarcació. ==Història==
    3 kB (420 paraules) - 07:36 30 abr 2024
  • …ions [[Nadal|nadalenques]] i com a regal als invitats en els batejos. En [[Grècia]] se criden Koufeta, en [[França]] Dragée, i també s'entreguen com a reg ==Història==
    2 kB (369 paraules) - 12:40 20 dec 2023
  • {{Grècia}} …[[art]] i l'[[arquitectura]] del món modern, estimulant el [[Renaiximent]] de l'[[Europa Occidental]] i durant els resorgiments [[neoclassicisme|neoclàs
    10 kB (1701 paraules) - 03:02 30 nov 2021
  • …mitologia de Mesopotàmia''' s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mito …aturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus origi
    1 kB (202 paraules) - 20:06 1 març 2023
  • …i mitologia de Mesopotàmia s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mito …aturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus origi
    1 kB (205 paraules) - 17:46 22 abr 2023
  • …i mitologia de Mesopotàmia s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: '''Mit …aturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus origi
    1 kB (205 paraules) - 20:01 1 març 2023
  • …i mitologia de Mesopotàmia s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mito …aturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus origi
    1 kB (206 paraules) - 20:05 1 març 2023
  • …i mitologia de Mesopotàmia s'usen com a nom colectiu per a les mitologies de les civilisacions mesopotámiques anteriors a la civilisació persa: [[Mito …aturals o presències en el món, tal i com ho faria més alvance la [[Antiga Grècia|civilisació grega]]. En les seues creències establixen que els deus origi
    1 kB (206 paraules) - 14:37 11 abr 2024

Vore (20 previes | 20 següents) (20 | 50 | 100 | 250 | 500).