La vulnerabilitat al canvi climàtic (o vulnerabilitat climàtica) és un tipo de vulnerabilitat social que es veu agravada pels impactes del canvi climàtic i l'absència o deficiència de les mides d'adaptació. l'IPCC definix a la vulnerabilitat com "clim o predisposició a ser afectat negativament. La vulnerabilitat comprén una varietat de conceptes i elements que inclouen la sensibilitat o susceptibilitat al dany i la falta de capacitat de resposta i adaptació."[1] El IPCC senyala que la vulnerabilitat al canvi climàtic pot vore's agravada per atres factors, com la desigualtat, la pobrea i la falta d'accés a infraestructures bàsiques.[2]

Erro al crear miniatura:
Vulnerabilitat al canvi climàtic

Els anàlisis de vulnerabilitat climàtica s'utilisen per a determinar els riscs que determinats grups o poblacions poden sofrir front a fenomens climàtics en un espai determinat.[3]

Enfocaments teòrics

Teoria Social del Risc

La Teoria Social del Risc critica l'evaluació del risc purament des d'una perspectiva del risc d'una catàstrofe natural determinada,[4] i es concentra en canvi en analisar les desigualtats socioeconòmiques que impacten de manera diferenciada front als riscs climàtics. D'esta forma, la Teoria Social del Risc busca integrar quatre dimensions per a abordar la vulnerabilitat climàtica:[3][5]

  • perillositat o amenaça: és definida com el perill potencial o imminent dels fenomens naturals en l'espai i context d'una societat determinada;
  • vulnerabilitat: mida de l'exposició d'un grup determinat a l'amenaça;
  • exposició: el grau en que els bens materials o les persones poden ser afectades per l'amenaça;
  • incertitut: el grau de coneiximent que es té de les tres dimensions anteriors.

Definicions de el IPCC

l'IPCC va començar a treballar en el concepte de vulnerabilitat a partir de la seua Tercer Informe d'Evaluació.[6] El IPCC definix a la vulnerabilitat climàtica com el resultat de la combinació de tres factors:[1]

  • la exposició a la variabilitat i als fenomens meteorològics extrems;
  • la sensibilitat dels sistemes socials;
  • i la capacitat d'adaptació de les societats.

Ferramentes

Índexs

Monitor de vulnerabilitat climàtica

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».


Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 IPCC, 2014: Canvie climàtic 2014: Impactes, adaptació i vulnerabilitat – Resumixen per a responsables de polítiques. Contribució del Grup de treball II al Quint Informe d'Evaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic [Field, C.B., V.R. Fancs, D.J. Dokken, K.J. Mach, M.D. Mastrandrea, T.E. Bilir, M. Chatterjee, K.L. Ebi, Y.O. Estrada, R.C. Genova, B. Girma, E.S. Kissel, A.N. Levy, S. MacCracken, P.R. Mastrandrea i L.L. White (eds.)]. Organisació Meteorològica Mundial, Ginebra, Suïssa, 34 págs. (en àrap, chinenc, espanyol, francés, anglés i rus).
  2. ↑ IPCC, 2007: Canvi climàtic 2007: Informe de síntesis. Contribució dels Grups de treball I, II i III al Quart Informe d'evaluació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic [Equip de redacció principal: Pachauri, R.K. i Reisinger, A. (directors de la publicació)]. IPCC, Ginebra, Suïssa, 104 págs.
  3. ↑ 3,0 3,1 «Món Agrari - Revistes de la FaHCE». www.mundoagrario.unlp.edu.ar. Consultat el 2021-06-17.
  4. ↑ a_el_estudi_de_la_vulnerabilitat_social_en_el_marc_de_la_teoria_social_de el_risc/links/00b7d5310c9145b8f4000000/Una-proposta-metodologica-per a-el-estudi-de-la-vulnerabilitat-social-en-el-marc-de-la-teoria-social-del-risc.pdf «Una proposta metodològica per a l'estudi de la vulnerabilitat social en el marc de la teoria social del risc».Ponència presentada en IV Jornades de Sociologia, Faculteu Ciències Socials, Universitat de Buenos Aires. Buenos Aires.
  5. ↑ Natenzon, Claudia I; Rius, Diego; Rius, {{{nom3}}} (2015). Riscs, catàstrofe i vulnerabilitats: aportes des de la geografia i atres ciències socials per a casos argentins (en espanyol). OCLC 959698848. ISBN 978-950-793-205-2.
  6. ↑ «Vulnerabilitat al canvi climàtic: Dificultats en l'us d'indicadors en dos conques de Colòmbia i Argentina».EMPIRIA. Revista de Metodologia de les Ciències Socials.(36)
    119–147.ISSN 1139-5737.Consultat el 2021-06-17.