Victoria I d'Anglaterra
La Reina Victòria del Regne Unit (Londres 1819 - † Palau d'Osborne en l'Illa de Wight 1901) fon reina del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda entre l'any 1837 i l'any 1901, i emperatriu de l'Índia entre l'any 1876 i el 1901.
El seu regnat, que fon el segon més llarc de l'història de les illes britàniques, raere de Isabel II d'Anglaterra, marcà una época en la vida quotidiana de la població i de tot el llarc sigle XIX britànic, el victorianisme.
BiografiaEditar
Naixcuda el 24 de maig de 1819 en el Palau de Kensington, era filla del duc de Kent, Eduart del Regne Unit, i de la princesa Victòria de Sajònia-Coburg Saafeld. La princesa era neta per via paterna del rei Jorge III del Regne Unit i de la princesa Carlota de Mecklenburg-Strelitz, mentres que per via materna ho era del duc Francesc Frederic de Saxònia-Coburg Saafeld i de la comtesa Augusta de Reuss zu Ebersdorf und Lobenstein.
Al cap de huit mesos del seu naixement, el seu pare el duc de Kent, Eduart del Regne Unit, moria d'una greu neumònia i tan sols una semana més tart moria el seu yayo, el rei Jorge III del Regne Unit, lo que convertia a la jove princesa en segona en la llista de successió a la Corona i presunta succesora del príncip de Gales i futur rei Guillem IV del Regne Unit, que no tenia fills.
En una primera etapa de la seua vida rebé la formació exclusivament en alemà, que era la seua llengua materna i també aquella en què es relacionava en la seua institutriu. Posteriorment rebé formació en anglés i atres idiomes com el francés, el llatí, el grec e italià.
A l'edat d'onze anys morí el seu tio, el rei Jorge IV del Regne Unit, i la Corona va passar al rei Guillem IV del Regne Unit, d'edat avançada i sense fills del seu matrimoni en la princesa Adelaida de Sajònia-Meiningen. La princesa es convertí en hereua a la Corona i per l'Acte de Regència de 1831 foren garantits els títuls de duquesa de Kent i de Strathearn a la mare de la futura reina.
En l'any 1837 moria en el Palau de Buckingham el rei Guillem IV del Regne Unit i immediatament es convertia en reina del Regne Unit la princesa Victòria.
El 10 de febrer de 1840, en la Capella Reial del Palau de Saint James de Londres, es casà en el príncep Albert de Saxònia-Coburg Gotha. En aquell mateix moment Albert adquiria el grau d'altesa real i el títul de príncep consort del Regne Unit. La parella tingué nou fills i es convertiren en allò que els genealogistes han nomenat com els abuelos d'Europa.
El 22 de giner de 1901, la Reina moria en la seua residència de l'Illa de Wight, a l'edat de 81 anys despuix de 63 anys, set mesos, i dos dies de regnat, a soles superats per Isabel II d'Anglaterra. El funeral tingué lloc el dia 2 de febrer del mateix any, enterrant la reina al costat del seu espòs en el Fragmore Mausoleum.
Fou succeïda pel seu fill, l'etern príncep de Gales i rei Eduart VII del Regne Unit i la seua dòna la princesa Alexandra de Dinamarca.