L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Vicent Martin i Soler

Vicent Martín i Soler

Vicent Martín i Soler (Valéncia, 2 de maig de 1754 - † Sant Petersburc, 30 de giner de 1806) fon un compositor valencià de reconegut prestigi internacional. Nomenat popularment Martini el Spagnolo o el Mozart valencià, fon conegut principalment com a autor de òperes i ballets.

CarreraEditar

Fill del cantant Francisco Javier Martín i de Magdalena Soler, fon chiquet de cor de la catedral de Valéncia. Despuix d'estudiar música en Bolonya en Giovanni Battista Martini es va instalar en 1775 en Madrit, a on va estrenar en 22 anys la seua primera òpera I due avari i en 1777 la seua sarsuela Iltre tutore burlato, lligada a l'espirit de la tonadeta, que vint anys més tart va traduir i va adaptar a l'espanyol segons el patró de la sarsuela com La madrilenya. En la capital espanyola va obtindre numerosos èxits, protegit pel rei Carles IV.

En l'any 1777 es va mudar al regne de Nàpols, com a Mestre de Capella del també Borbó Ferran IV. Allí va permanéixer fins a 1785 consolidant la seua reputació com a compositor: En 1779 va donar la primera representació del seu Ifigènia in Aulide en el grandiós marc del Teatre Sant Carles. En anys successius va representar atres treballs teatrals en diverses ciutats italianes (Andròmaca, l'amore geloso, In amor ci vuol destrezza i Li burle per amore).

Pero l'esposa de l'embaixador espanyol en Viena el va invitar a traslladar-se a esta ciutat, i per a la cort vienesa va representar una òpera còmica en 1785. En Viena va conseguir un gran èxit, aixina que es va establir allí i va compondre òperes sobre texts de Lorenzo da Ponte, en qui va entaular una gran amistat, com Una cosa rara, ossia Bellezza ed onestà, l'arbore doní Diana o Iltre Burbero doní buon cuore. En Viena va conéixer ademés l'obra de Mozart i Salieri. La seua òpera Una cosa rara va arribar a reposar-se 55 vegades en pocs anys i fon un dels seus majors èxits; de fet, una melodia del final del primer acte fon usada per Mozart en el segon acte del seu El senyor Giovanni, precisament en l'escena del banquet. A l'any següent va tornar a collir grans aplaudiments en el seu l'arbore doní Diana, que entre 1787 i 1792 va rebre de 65 a 70 representacions en el Burgtheater de Viena, de manera que fon una de les òperes en italià més representades de l'época.

Més avant, en 1788, va acceptar l'oferta de Catalina II per a ser compositor de la cort en Sant Petersburc, a on va compondre noves òperes, algunes d'elles en rus i de tema cervantí com El desgraciat héroe Kosmetovich (1789, llibret escrit en part per Catalina la Gran i de certes connotacions polítiques, ya que tractava de ridiculisar a Gustau III de Suècia), i, despuix d'un breu intent d'instalar-se en Londres, a on va estar entre 1793 i 1796 i va representar en èxit La capricciosa corretta, sempre en llibret del seu amic Da Ponte. Com vullga que les següents no varen tindre èxit, va tornar a Sant Petersburc, a on es va dedicar en exclusiva a l'ensenyança i va abandonar la composició; allí va morir.

ObraEditar

La seua música fon molt apreciada pels seus contemporàneus; va compondre més de trenta òperes i una vintena de ballets per a teatres del major ranc: el Sant Carlo de Nàpols, el Burgtheater de Viena, el Ermitage de Sant Petersburg, el King'S Theatre de Londres... Les seues obres varen ser interpretades pels majors cantants del moment, com el castrato Luigi Marchesi, els tenors Giovanni Ansani i Michael Kelly, les sopranos Maria Balducci, Luisa Todi o Nancy Storace, i els seus ballets varen meréixer la coreografia de Charles Lepicq o Domenico Rossi. Va tindre a la seua disposició als millors llibretistes del seu temps, com Pietro Metastasio o Da Ponte, i fon el músic predilecte de la major part dels soberans del seu temps: Carles IV, Josep II, Caterina II de Rússia.

En quant a estil, la seua música correspon al classicisme vienés: dolç i plena de gràcia mercé al predomini de la melodia, l'estructura a tres veus i la periodicitat del frasegeu i de la forma. Moltes de les seues melodies tenen un caràcter pastoral en quant que presentaven un metro de contradansa (en 6/8). Durant la seua carrera va compondre principalment òperes líriques, moltes de les quals varen conseguir en el seu temps èxits resonants. La culminació de la seua carrera la va conseguir en Viena en tres drames jocosos en llibret de Da Ponte: Iltre burbero doní buon cuore (1786), Una cosa rara (1786) i l'arbore doní Diana (1787), que hui en dia són rarament representades, encara que se solen citar Il tutore burlato, Una cosa rara i La scuola dei maritati.

OperesEditar

Es conserven 21 òperes de Martín i Soler. L'any i la ciutat es referixen a la primera representació:

Atres treballsEditar

Nel mirarti
Mille cose in un momento
Se placar volete Amore
Lo sento che in petto
Amo te solo te solo amai
E la fede degli amanti
Se viver non poss'io lunghi
Fra le belle sono quella
Ti lascio mio bene addio
E pur soave amor
Se fo toccarmi il Senda
Fa pur fa pur cosi

CinematografiaEditar

  • Se ha rodat fa poc temps Una cosa rara de Miguel Perelló, un film per a televisió, protagonisat per Toni Cantó i rodat a cavall entre la Comunitat Valenciana i Sant Petersburc. Es tracta d'una 'biopic' que enllaça les diverses etapes de la vida del compositor utilisant una història d'amor com a fil que les encadena. El seu estreno fon a principis de 2009.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

  • De Matteis, Giuseppe; Marata, Gianni. Vicente Martín i Soler. Institució Alfons el Magnànim, Diputació de València, Valencia, 2001 (Colección Biografía; 32) [7-G:593]
  • Mata, Jordi «El Mozart valencià». Sàpiens [Barcelona], núm. 107, setembre 2011, pàg. 58-59. ISSN: 1695-2014
  • Waisman, Leonardo. Vicente Martín y Soler. Un músico español en el Clasicismo europeo. Instituto Complutense de Ciencias Musicales, Madrid, 2007

Enllaços externsEditar

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vicent_Martin_i_Soler&oldid=357087»