Les uvalas són, en geomorfología, formacions motivades per l'evolució de la dolina, pero més ràpida en superfície que en profunditat.[1] Són dolina coalescentes que solen generar depressió àmplies tancades i de fondo pla o irregular a on es produïx una intensa infiltració.

Uvala
La "ulava" Lomska Duliba, en Krasno (Croàcia) [una de les regions que utilisen este topònim geomorfològic].

Baix el nom de uvalas es coneixen aquelles depressió de planta irregular, generalment allargades, originades en freqüència per mig de l'unió de dolina individuals. Alguns autors les designen com a dolina compostes.[2] De tal manera, la uvala representa un estat alvançat en el desenroll de les dolina, lo que comença en la captació de les aigües a través d'un punt d'absorció, continua en l'ampliació i desenroll de les dolina i proseguix per mig de l'unió de les mateixes. Les dolina que donen lloc a estes depressió complexes poden ser no solament del tipo de dissolució com succeïx generalment, sino també d'atres tipos.


Referències

  1. ↑ https://web.archive.org/web/20101212111408/http://60gp.ovh.net/ramals/quadern/geomor.htm#uvala
  2. ↑ Thornbury, W. L., (1954): Principles of Geomorphology. Willey Int. Ed., New York, 619 pp.