Tzompantli
El tzompantli era un altar en forma de bastidor a on es montaven davant la vista pública un conjunt de cràneus a modo de caps-trofeu i en variats fins, des de la propaganda política fins al d'honrar als deus locals. És una estructura derivada de la pràctica entre els antics mesoamericàs de decapitar a les víctimes dels sacrificis humans i conservar els seus cràneus en una espècie d'empalizada de fusta per a la seua exhibició pública.[1]
Les víctimes sacrificades no només eren guerrers captius de guerra sino que també podien elegir-se esclaus o atres víctimes triades especialment per a determinades celebracions. S'utilisava una espècie d'empalizada o tarima sobre la que es colocaven insertades els caps o cràneus despuix de fer-els un forat.[2] Existixen molts tzompantlis documentats en tota Mesoamérica, i van des del periodo Clàssic mig (c. 600–900) fins al Posclàssic enjorn (c. 900-1250).[3] En 2017, els arqueòlecs varen anunciar el descobriment del conegut com Huey Tzompantli, en més de 650 cràneus, en la zona arqueològica del Temple Major en Ciutat de Mèxic.[4]
Etimologia
La raïl prové de les paraules nahuas "tzontli" que significa cap o cràneu i de "pantli" que és renc o fila. Per lo que tzompantli significa "renc de cràneus".
Significat
Si be a ciència certa no se sap el seu significat, per mig d'estudis comparatius de la cosmogonia mexica i el sacrifique humà en les societats precolombinas, es creu que el tzompantli no només servia com símbol de poder i advertència per als enemics, sino que era considerat com un cult a la vida i no una celebració de la mort, com expon l'arqueòlec Raúl Barrera Rodríguez: “és important conéixer el sentit de la religió i de la mort per als pobles prehispánicos. En la cosmogonia mesoamericana, els hòmens existien per a adorar i alimentar als deus en ofrenes; era una condició per a que la vida continuara.”[5]
Els cràneus que es trobaven en el tzompantli es sacralizaban per mig de ritos i se'ls situava mirant al temple d'Huitzilopochtli, deu de la guerra, del sol, dels sacrificis humans i patró de la ciutat de Tenochtitlán. Estes ofrenes al deu servien per a donar continuïtat al cicle del sol per a que tornara a eixir cada dia, com a cult a la vida.[5]
Vore també
Referències
- ↑ National Geographic (4 de juliol de 2017): Troben calaveres de dònes i de chiquets en el gran tzompantli de l'antiga Tenochtitlán.
- ↑ Palka (2000) p. 152.
- ↑ Mendoza (2007) p. 397.
- ↑ «Tower of human skulls in Mexico casts new light on Aztecs», Reuters, 3 de juliol de 2017. Consultat el 31 d'agost de 2021.
- ↑ 5,0 5,1 Roses, Sabina & de Va-Corral, J. Francisco (1 de setembre de 2015). «Gran Tzompantli està dedicat a Huitzilopochtli» (en es). L'Economiste. Consultat el 31 d'agost de 2021.
Bibliografia
- Coe, Michael D.; Koontz, Rex (2008). Mexico: From the Olmecs to the Aztecs, Nova York: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-28755-2.
- Coe, Michael D. (2011). The Maya, Nova York: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-28902-0.
- Palka, Joel W. (2007). Historical Dictionary of Mesoamerica, Lanham: Scarecrow Press. ISBN 978-0810837157.
- Mendoza, Ruben G.(2007).«The Divine Gourd Tree: Tzompantli Skull Racks, Decapitation Rituals, and Human Trophies in Ancient Mesoamerica».The Taking and Displaying of Human Body Parts as Trophies by Amerindians.Springer Press.New York:doi:10.1007/978-0-387-48303-0_16.
- Miller, Mary; Taube, Karl (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya, Londres: Thames and Hudson. ISBN 978-0-500-05068-2.
- Montellano, Ortíz de; Bernard, R.(1983).«Counting Skulls: Comment on the Aztec Cannibalism Theory of Harner-Harris».American Anthropologist.85(2)doi:10.1525/aa.1983.85.2.02a00130.
- Spencer, C. S. (1982). The Cuicatlán Cañada and Monte Albán: A Study of Primary State Formation, Nova York: Academic Press. ISBN 978-0-12-656680-2.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Tzompantli» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.