Representació de Tlaltecuhtli

Tlaltecuhtli (del nàhuatl clàssic: tlaltecuhtli ‘el senyor de la terra’‘tlalli, terra; tecuhtli, senyor’) és una representació anahuaca, identificada a partir d'escultures i iconografia que pertany al periodo Post-Clàssic d'Anáhuac; el seu cult es troba principalment entre els mexicas i atres cultures de parla nàhuatl. Tlaltecuhtli era una deitat de la Mesoamérica antiga, plasmada en les escultures i iconografia; també és coneguda gràcies a varis manuscrits colonials mexicans en els que varen quedar registrats els credos, cerimònies i pensaments dels pobles del Mèxic prehispànic; ademés es va registrar en Histoire du Méxique, una compilació sobre la cultura mexicana feta a mitan del sigle XVI.​

D'acort en fonts no determinades, Tlaltecuhtli es descriu com un mònstruo marí que va viure en l'oceà despuix del quart diluvi; és una encarnació del caos que assolava abans de la seua creació. Quetzalcóatl i Tezcatlipoca, en la seua forma de serps, el varen partir a la mitat: varen tirar una mitat cap a dalt per a crear el cel i les estreles i varen tirar l'atra mitat per a que es convertira en la terra. No obstant, va sobreviure i va exigir sanc humana.

Encara que el nom de la deitat és una forma masculina en la llengua nàhuatl, la majoria de les representacions de Tlaltecuhtli exponen clarament les característiques femenines, i es representa a sovint en la posició de part característica d'una dòna en donar a llum.​

Al Mictlán només anaven aquells que morien de mort natural, foren senyors o macehuales, sense distinció de ranc ni riquees, o de malalties que no tenien un caràcter sagrat. Per als mexicas, el mort deuria travessar nou regions, de les quals es descendirien simbòlicament com ho fa el deu Tonatiuh totes les nits dins de les fauces del senyor i senyora de la terra, Tlaltecuhtli i Tlalcíhuatl.

ReferènciesEditar

  • Bodo Spranz (1975). Fondo de Cultura Económica México, ed. Los Dioses en los Códices Mexicanos del Grupo Borgia: Una Investigación Iconográfica. María Martínez Peñaloza (Traducción). México. ISBN 968-16-1029-6
  • González Torres, Yolotl. Diccionario de Mitología y Religión de Mesoamérica. México, Larousse, 1995
  • Robelo, Cecilio Agustín (1905). Diccionario de Mitología Nahua. México: Biblioteca Porrua. Imprenta del Museo Nacional de Arqueología. ISBN 978-9684327955
  • Townsend, Richard (1992). The Aztecs. London: Thames and Hudson. ISBN 0500021139

BibliografiaEditar

  • Báez-Jorge, Félix; Gómez Martínez, Arturo (00/2000). «Los equilibrios del cielo y de la tierra: Cosmovisión de los nahuas de Chicontepec». Desacatos (5): 79-94. ISSN 1607-050X
  • Fernández, Adela (1998). Dioses Prehispánicos de México: Mitos y Deidades del Panteón Náhuatl. México: Panorama Editorial. ISBN 968-38-0306-7
  • Frances Karttunen (1983): An Analytical Dictionary of Nahuatl, University of Texas Press, Austin, ISBN 0-8061-2421-0
  • Higuera, Salvador Mateos (1940). Enciclopedia gráfica del México antiguo III Los dioses creados. Secretaría de Hacienda y Crédito Público. p. 50-51
  • León-Portilla, Miguel (1990) [1963]. Aztec Thought and Culture. Davis, J.E. (trans). Norman, Oklahoma: Oklahoma University Press. ISBN 0-8061-2295-1
  • Miller, Mary; and Karl Taube (1993). The Gods and Symbols of Ancient Mexico and the Maya. Londres: Thames and Hudson. ISBN 0-500-05068-6

Enllaços externsEditar

Commons