Titulus regius

Titulus regius ("títul real" en Llatí) és un estatut del Parlament d'Anglaterra aprovat en 1484, pel que es concedia el títul de rei d'Anglaterra a Ricardo III

Ricardo III, que va promulgar el Titulus Regius per a llegitimar el seu ascens al tro d'Anglaterra. Societat d'anticuaris de Londres.

La llei ratifica la declaració que havien fet un any abans els membres de les cambres dels lores i els comuns, en la que s'anulava el matrimoni entre Eduardo IV d'Anglaterra i Isabel Woodville, per lo que els seus fills, entre ells Eduardo, Ricardo i Isabel, eren illegítims, i per tant quedaven exclosos de llista de successió al tro. Ricardo III havia segut proclamat rei per dret, pero els lores i els comuns no havien segut oficialment convocats com a Parlament per a esta proclamació, per lo que per a acallar els dubtes sobre la seua validea, es va aprovar la declaració en ranc de llei en quant el Parlament es va reunir.

Despuix de la mort de Ricardo III, esta llei va ser revocada, lo que automàticament va tornar la llegitimitat als fills d'Eduardo IV i Isabel Woodville.

Contingut

Eduardo IV

Erro al crear miniatura:

Isabel Woodville, el matrimoni del qual era nul segons el Titulus regius

El matrimoni d'Eduardo IV va ser invalidat perque el bisbe Robert Stillington va testificar que el rei havia donat promesa de matrimoni a lady Leonor Talbot.

I cóm també que en el moment del contracte del mateix presunt matrimoni, i abans i molt temps despuix, el dit rei Eduardo estava i va seguir estant casat en la dama Elianor Butteler, filla de l'antic comte de Shrewesbury, en qui el mateix rei Eduardo havia fet un precontrato de matrimoni molt abans de que fera el supost matrimoni en la mencionada Elizabeth Grey, de manera i forma abans dita.

El document afirmava també que Isabel Woodville i la seua mare havien recorregut a la bruixeria per a conseguir que el rei es casara en ella. Com el germà de Ricardo, el duc de Clarence, havia segut eixecutat i despullat dels seus drets civils, els seus descendents havien perdut qualsevol dret al tro, per lo que Ricardo era l'únic hereu. Per a major seguritat, el document també sugeria que Jorge i Eduardo (naixcuts respectivament en Irlanda i Normandia) també eren illegítims, per lo que declarava que Ricardo, «naixcut en esta terra», era el «indubtable fill i hereu de Ricardo, difunt duc de York».

També es critica el regnat d'Eduardo, al que s'acusa d'haver-se conduït per la «sensualitat i la concupiscencia» i haver-se recreat en la «adulació i la lisonja», i de ser fàcilment influenciable per «persones insolents, violentes i d'exorbitante avarícia», en referència a la família Woodville. Pel contrari, descriu a Ricardo com un home distinguit per «un gran sentit comú, prudència, justícia, noble valor i actes memorables i lloables en diverses batalles».

Derogació

En acabant de que Ricardo resultara mort en batalla, la llei va ser derogada pel primer parlament del nou rei, Enrique VII. La derogació va tindre molta importància perque el nou rei i els seus seguidors veen el regnat de Ricardo III com una usurpació, i també perque la futura esposa d'Enrique VII, Isabel de York, a qui havia promés matrimoni si aplegava al tro, era la filla major d'Eduardo IV i Isabel Woodville, i el Titulus regis també la feya illegítima.

Enrique també va ordenar als seus súdbitos destruir totes les còpies d'esta llei i qualsevol document relacionat sense llegir-ho. Les seues órdens varen ser tan rigorosament acatades que no es va trobar més que una còpia de la llei, transcrita per un croniste monàstic en la crònica de Croyland, a on va ser descoberta per George Buck més d'un sigle despuix, durant el regnat de Jacobo I.

La llei de derogació va ser aprovada pel primer parlament d'Enrique VII. Esta nova llei dia que el «Titulus regius» original quedava «sense validea, anulat, derogat, írrito (invalidat), i de cap força ni efecte», que l'original devia ser destruït, i qualsevol còpia devia destruir-se o tornar-se al Parlament baix pena de multa i encarcerament.

Un informe llegal del seu regnat senyala:

(…) que dita llei, acta i registre, s'anule i posteriorment destruïxca, i que siga ordenat per la mateixa autoritat que la mateixa llei i registre es retiren del roll del Parlament, i siga cancelat i cremat, i quede en oblit perpetu.

Enrique casi va conseguir eliminar el Titulus regius. El periodo de 100 anys durant els que el Titulus regius va estar censurado va coincidir en el regnat de la dinastia Tudor. Se sabia que Ricardo havia alegat que un precontrato de matrimoni invalidava els drets dels fills d'Eduardo al tro, pero no es coneixia quí era la suposta esposa «autèntica» d'Eduardo. Tomás More donava per fet que es tractava de la que va ser amant del rei durant molt temps, Isabel Lucy, una opinió que es va donar per vàlida fins que Buck va descobrir el document original.

El fill major d'Eduardo IV, encara que el Titulus regius va anular el seu regnat, s'inscriu com Eduardo V per a emfatisar que Ricardo III va ser un usurpador. Aixina, el net d'Enrique VII va regnar en el nom d'Eduardo VI.

Vore també

• Acta d'acort