El Territori Indi (en anglés: Indian territory) o territoris indis (en anglés:Indian territories) va ser un terreny oferit pel govern d'Estats Units per a la reubicació dels natius nortamericans que havien tingut les seues llars en eixes terres. En general, les tribus les varen cedir al govern a canvi d'uns territoris que Estats Units havia adquirit de Napoleón Bonaparte, la compra de la Luisiana. El concepte d'un «territori indi» ve d'una política de deportació dels natius. Despuix de la guerra civil nortamericana, la política del govern es va convertir en una d'assimilació cultural.

El terme reserva índia descriu les terres que el Govern britànic va posar a disposició dels indis entre els monts Apalaches i el riu Mississipi en l'época anterior a la Guerra d'Independència.

El Territori Indi es referiria posteriorment a un territori no organisat les fronteres del qual varen ser traçades inicialment per l'Intercourse Act (Acta de Relacions) de 1834, i va anar l'hereu del Territori de Misuri, despuix de la proclamació de l'estat de Misuri. Les fronteres del territori varen ser reduint-se a mida que el Congrés va ser aprovant vàries «Actes Orgàniques» per a crear nous territoris. L'Oklahoma Enabling Act va crear l'estat d'Oklahoma a partir del Territori d'Oklahoma i el Territori Indi, acabant en l'existència d'este últim.

Descripció i geografia

editar
Erro al crear miniatura:
País Indi en 1834 (en roig).
Erro al crear miniatura:
Territori Indi en 1844.


El Territori Indígena va ser un terreny dins d'Estats Units reservat per als natius nortamericans, que s'havien vist forçats a emigrar de les seues terres. Les fronteres generals varen ser dispostes per l'Intercourse Act de 1834. Estava situat en el Mig Oest.

A pesar de que el Congrés va aprovar diverses actes orgàniques que varen facilitar la creació d'estats a partir del primigeni «País Indígena», mai va aprovar cap acta orgànica per al Territori Indi. Este no va anar mai un territori dels Estats Units. En general, les tribus no podien vendre el territori als no-indis. Els tractats en les tribus restringien l'entrada dels no-indis a les àrees tribals; les tribus índies eren independents i tenien el seu propi govern, eren nacions suzeranas, en governs establits i una tradició cultural molt ben establida. Esta regió mai va tindre un govern formal fins despuix de la Guerra Civil Nortamericana. Per açò, la localisació geogràfica del cridat Territori Indi no era un territori tradicional.[1]

Despuix de la Guerra Civil, la Comissió del Tractat Meridional rehízo els tractats en les tribus que s'havien aliat en la Confederació, reduint el territori de les Cinc Tribus Civilisades, i donant-ho per al repoblament de les planicies índies i demés terrenys del Mig Oest.[2] Estos tractats varen incloure recaptes per a una llegislatura provisional en una representació proporcional de vàries tribus.

En el temps, el Territori Indi es va reduir a lo que hui és Oklahoma. L'Acta Orgànica de 1890 va reduir el Territori Indi al terreny ocupat per les Cinc Tribus Civilisades i les Tribus de l'Agència Índia Quapaw (en les fronteres de Kansas i Misuri). La porció occidental restant del Territori Indi es va convertir en el Territori d'Oklahoma.

L'Acta Orgánca d'Oklahoma va aplicar les lleis de Nebraska al territori d'Oklahoma, i les lleis d'Arkansas a l'encara no incorporat Territori Indi.

Història

editar

En els temps de l'Independència d'Estats Units, moltes tribus amerindias havien tingut duradores relacions en els britànics, pero una relació menys desenrollada en els rebels nortamericans. Despuix de la derrota dels britànics, els nortamericans varen invadir dos voltes el País d'Ohio i varen ser vençuts en abdós casos. Finalment varen véncer a una Confederació Amerindia en la batalla dels Arbres Caiguts en 1794, imponent el desfavorable Tractat de Greenville, que cedia la major part de lo que és ara Ohio, part de l'actual Indiana, i els llocs contemporàneus de Chicago, Illinois i Detroit, Míchigan als Estats Units.

El Territori indi va servir com a destí per a la política de removiment indi, una política portada a terme de forma intermitent per presidents nortamericans de principis del XIX, pero eixercida agresivamente pel president Andrew Jackson en acabant de que s'aprovara l'Acta de Removiment Índia de 1830. Les Cinc Tribus Civilisades en el Sur varen ser les tribus desplaçades per esta política més prominents, un trasllat que va terminar prenent el nom de «Sendera de llàgrimes». La Sendera terminava en l'actual Arkansas i Oklahoma, a on hi havia ya llavors molts amerindios vivint en el territori, ademés de blancs i esclaus fugats. Atres tribus, com els delaware, els cheyenne, i els apache varen ser també forçats a emigrar al Territori indi.

Les Cinc Tribus Civilisades varen establir poblacions com Tulsa, Ardmore, Tahlequah, Muskogee i unes atres, que freqüentment es varen convertir en les ciutats més grans de l'estat. També es varen dur als seus esclaus africans a Oklahoma, que s'afegien a la població afrodescendiente.

En el temps, el Territori indi va ser reduït gradualment a lo que és actualment Oklahoma; llavors, en l'organisació del Territori d'Oklahoma en 1890, es va convertir en només la mitat este de l'àrea. Els ciutadans del Territori Indígena varen intentar, en 1905, guanyar l'admissió de l'unió com l'Estat de Sequoyah, pero varen ser desairats pel Congrés i l'Administració que no volien dos nous Estats a l'oest, Sequoyah i Oklahoma. Llavors els ciutadans es varen juntar per a intentar conseguir l'admissió d'un sol estat a l'Unió. En la formació de l'estat d'Oklahoma en novembre de 1907, es va terminar en lo que va anar el Territori Indígena.

Molts amerindios continuen vivint en Oklahoma, especialment en la part este.

Vore també

editar

Referències

editar
  1. Everett, Dianna. "Indian Territory [1] archivat en Wayback Machine.," Encyclopedia of Oklahoma History and Culture, published by the Oklahoma Historical Society (accessed October 17, 2013).
  2. Pennington, William D. Encyclopedia of Oklahoma History and Culture. "Reconstruction Treaties." Retrieved February 16, 2012.«Copia archivada». Archivat des d'el original, el 20 de febrer de 2014. Consultat el 14 de febrer de 2014.