El tabor gitano consistix en un grup de gitanos que viuen junts en carros vivenda i vaguen de tant en tant d'un lloc a un atre.[1] Quan s'assenten, solen fer-ho en les rodalies de ciutats i pobles. El tabor pot estar format per vàries famílies.

Família gitana errante
Erro al crear miniatura:
La bandera dels gitanos, en referència a la seua estil de vida nómada

A lo llarc dels sigles d'existència de la minoria gitana en Europa, varis països han dictat prohibicions d'acampament o d'assentament per als gitanos.

En Polònia, a partir de 1964 les autoritats varen intensificar les mides destinades a dissuadir als gitanos de dur un estil de vida nómada, aplicant estrictament les lleis d'aplicació general, principalment pel que fa al registre, el sanejament, les carreteres, l'educació obligatòria i les reunions públiques. Com a conseqüència, el número de famílies nómades es va reduir de 1146 en 1964 a poc més de 200 en 1970, i en 1976 solament vagaven algunes caravanes.[2]

Les prohibicions de circulació de caravanes es varen introduir en aquella época en uns atres països comunistes, per lo que en molts d'ells varen desaparéixer les caravanes gitanes.

Referències

  1. ↑ Martín, Pedro Moral (2015-08-27). «Papusza, la primera poetisa gitana» (en es). ElDiario. és. Consultat el 2021-02-24.
  2. ↑ Piotr Krzyżanowski, Grażyna Pytlak, Leszek Bończuk Cyganie Mity i Fakty, Gorzów Wielkopolski, Stowarzyszenie Twórców i Przyjaciół Kultury Cygańskiej im. Bronisławy Wajs – Papuszy, 2002