En computació, un Sysplex Paralel és un cluster de computadores centrals que funcionen com un sol sistema, normalment usant z/VOS. Un Sysplex Paralel combina compartición de senyes (usant Còpia Remota Punt a punt) i computació paralela per a compartir càrrega, rendiment i alta disponibilitat en un cluster de fins a 32 computadors. Els Sysplex paralels proporcionen escalabilidad horisontal.

El precursor del Sysplex Paralel va ser la Coupling Virtual, una tècnica que permetia fins a dotze sistemes System/390 eixecutar jobs en paralel. El Sysplex Paralel real va ser introduït en la llavors nova llínea de computadores centrals en abril de 1994.[1] IBM contínua millorant i adaptant els Sysplex Paralels.

Els elements més importants en un Sysplex Paralel són:

  • Hardware de Coupling Facility per a permetre a varis processadors compartir, cachear, actualisar i balancejar accés de senyes.
  • Un Sysplex Timer o un Protocol de servidor de temps (STP per les seues sigles en anglés) per a sincronisar els rellonges de tots els membres
  • Cablejat de calitat, redundante i d'alta velocitat.
  • Software (sistema operatiu i, normalment, middleware com per eixemple DB2 o IMS).

La Coupling Facility pot ser un sistema dedicat extern (per eixemple, com System z9) o processadors integrats en la pròpia computadora configurats com ICF (Internal Coupling Facilities). Abdós opcions són vàlides, encara que per a conseguir major redundància sense despeses extres, IBM recomana generalment combinar una CF externa individual en ICF.

Un Sysplex Paralel té com a mínim dos CF o ICF per redundància (o a lo manco, una de cada tipo). Cada membre que participe en el Sysplex Paralel no necessita la seua pròpia CF o ICF, ya que lo únic que fa falta és conectar per cable la màquina del membre del Sysplex a la CF o als ICF.

El Protocol de servidor de temps (STP) va reemplaçar als Sysplex Timers al començament de 2005 en els models nous. Mentres que els Sysplex Timers són màquines físicament separades, STP és una funcionalitat integral dins de la computadora mateixa. Ara en STP i ICF és possible (i comú) construir un Sysplex Paralel complet en dos màquines i cablejat. De fet, una simple màquina podria tindre l'equivalència interna d'un Sysplex Paralel complet físic, de modo que no hi ha cap requeriment tècnic pel qual es deguen tindre dos màquines físicament separades, a lo manco per a desenroll i proves d'aplicacions.

El Sysplex Paralel proporciona una atra important funcionalitat: manteniment en llínea. Per eixemple, en un Sysplex Paralel és comú configurar el software (com IMS, CICS o DB2) per a permetre actualisacions sense deixar de donar servici als usuaris finals.

Referències

  1. ↑ «archive. org/web/20110518132944/http://www. redbooks. ibm. com/redbooks/pdfs/sg244356. pdf Copia archivada». Archivat des de l'redbooks. ibm. com/redbooks/pdfs/sg244356. pdf original, el 18 de maig de 2011. Consultat el 17 de setembre de 2007. System/390 Parallel Sysplex Performance - IBM Redbook.