Shompen

Shompen o Shom Pen són el poble aborigen de l'interior de l'illa Gran Nicobar. Són en grup ètnic particularment vulnerable. "Shompen" és possiblement una pronunciació incorrecta en anglés de Shamhap, el nom nicobarés de la tribu. Els grups que viuen en el costat occidental de l'illa es diuen a sí mateixos Kalay i els del costat este Keyet i abdós grups es autonombran com Buavela.

L'almirant danés Steen Bille va ser el primer en contactar en ells en 1846 i oficial britànic Frederik Adolph de Roepstorff va recopilar senyes etnogràfiques i llingüístics sobre els Shompen, en 1876, i abans havia publicat treballs sobre les llengües de Nicobar i Andamán. Les llengües shompen semblen no tindre relació en les llengües nicobaresas. Poden tractar-se d'una llengua aïllada. Paul Sidwell classifica el shompen com una llengua nicobaresa del sur.

Societat

Practiquen una economia de subsistència caçadora-recolectora. D'acort en el clima tropical de les illes, la vestimenta tradicional inclou únicament roba per baix de la cintura. La vestimenta tradicional dels hòmens és un taparrabos curt i prim fet de tela de corfa, que cobrix només els genitals sense una faixa de tela al front. La decoració és llimitada per als hòmens i consta de collars de contes i braçalets. Les dònes usen una falda de tela de corfa fins als genolls, ocasionalment en un chal de tela de corfa que cobrix els muscles. Les decoració inclouen tapons per als oïts de bambú (ahav), collars de contes (naigaak) i braçalets de bambú (geegap). Abdós sexes van descalzos. Les armes principals són l'arc i la flecha. No usen carcaj sino que duen fleches en la mà. Les ferramentes principals són numerosos tipos de llances, llançadors de llances, simulacres d'incendi i astrals.

Un home solia dur un arc i fleches, una llança i, a través de la seua taparrabos, un astral, un gavinet i un trepe d'incendi. Els Shompen són un poble de subsistència caçadors-recolectors que cacen animals salvages com a porcs, pardals i animals menuts mentres busquen frutes i aliments del bosc. També crían porcs i cultiven ñame, raïls, hortalices i tabac. Les cabanyes shompen estan construïdes per a albergar a 4 persones i els llogarets estan formats per 4 a 5 famílies. Una volta que un chiquet creix lo suficient, construïx la seua pròpia cabanya. Els Shompen de les terres baixes construïxen les seues barraques sobre pilotes i les parets estan fetes de material teixit sobre un marc de fusta i el sostre de fulls de palma en sostre de palla, i l'estructura s'eleva sobre pilotes. Els Shompen de les terres altes construïxen les seues cases sobre el sol, i les cases estan fetes dels mateixos materials que les cases elevades. L'interior està cobert d'estores, en estores per a dormir en un extrem i ferramentes i utensilis penjats de les parets i voltons. La cocció es realisa a l'aire lliure.

A finals de la década de 1980, els Shompens vivien en dèu grups, d'entre 2 i 22 individus, dispersos per l'interior de l'illa. En 2001, la població s'estimava en aproximadament 300 habitants[5]. Els llogarets A i B albergaven 103 i 106 persones respectivament. No obstant, en el moment del cens de 2011, solament hi havia 10 i 44 persones en estos llogarets, respectivament.

Conflicte

Pel Pla de Desenroll del Gran Nicobar propost, es recuperaran hectàrees de terra en l'Illa de Gran Nicobar afectant a 1.700 persones natives i posant en perill l'existència mateixa dels Shompen.