Samaruc

El samaruc (Valencia hispanica) és un peix de la família Valenciidae.[1]

Característiques morfològiquesEditar

  • Els adults poden mesurar de 4 a 8cm de llargària, mentres que les femelles solen ser més grans que els mascles de la mateixa edat.
  • Té la boca en dents mandibulars en una sola punta i disposta en diverses fileres.
  • Coloració terrosa-groguenca en les aletes rematades de taronja en els mascles.

ReproduccióEditar

Té lloc entre abril i finals de l'estiu. El mascle és territorial i festeja les femelles. Ponen fins a 300 ous (d'aproximadament 2'5 mm. de diàmetro) en diverses postes i que fixen a la vegetació. Els alevins viuen en la superfície de l'aigua, entre les plantes que suren.

Costums, alimentació i reproduccióEditar

És un peix gregari i fora de l'época de zel forma grups chicotets poc cohesionats.

AlimentacióEditar

És carnívor principalment: es nodrix d'insectes i larves, cucs, crustàceus. etc., els quals obté de la superfície.

Hàbitat i distribucióEditar

Es troba en zones de marjal en aigües netes, ullals i séquies que s'alimenten i, més rarament, en els trams mijos dels rius mediterràneus.

Distribució geogràficaEditar

En l'actualitat, a soles es troba pràcticament en aigües de la Comunitat Valenciana.

Espècies semblantsEditar

La més similar, Valencia letourneuxi, es localisa en Albània i en l'oest de Grècia.

Principals amenacesEditar

És una espècie en perill greu.[2] Una de les principals amenaces és l'introducció d'espècies foranes depredadores, com la que va fer la Conselleria de Mig Ambient de la Generalitat Valenciana en l'introducció de la truita arc iris.

ObservacionsEditar

Freqüentment el nom samaruc és amprat com a referent de valenciania, i existixen numeroses associacions i símbols que prenen este nom.

Vore tambéEditar

  • Fartet (Aphanius iberus), peix que se sol trobar en les mateixes localisacions que el samaruc.

ReferènciesEditar

Enllaços externsEditar

Commons