Salvador Roig i Moliner

Salvador Roig i Moliner
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Religiós, escritor i poeta
Naiximent: 1794
Lloc de naiximent: Benassal, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció: 1865
Lloc de defunció: Benassal, Regne de Valéncia, Espanya

Mossén Salvador Roig i Moliner (Benassal, 1794 - † 1865), fon un religiós (frare) i poeta valencià.

BiografiaEditar

Mossén Salvador naixqué en la població valenciana de Benassal, en la comarca de l'Alt Maestrat, en l'any 1794.

En l'any 1812 formà part de la guerrilla que encapçalava el frare franciscà Asensi Nebot, nomenat "El Frare", i feu poesia sobre els francesos en Benassal durant la Guerra de l'Independència. Acabada la guerra continuà els estudis, abandonats per dit conflicte, en l'Universitat de Valéncia, a on es llicencià en Teologia.

Residí en la seua població natal, Benassal, fon mossén i professor de Gramàtica i unes atres disciplines en l'escola benassalenca.

La seua ideologia lliberal li ocasionà conflictes en les autoritats conservadores, en els carlistes – sa casa fon saquejada i la seua biblioteca, arrasada – i també en els seus veïns.

L'última etapa de la sa vida, desencantat de la política, registrà i buscà en archius, fent un llistat de 356 personages històrics benassalencs.

En l'any 1850 acabà una de les seues obres en què més temps treballà, Historia de Benasal, manuscrit inèdit.

ObraEditar

La seua obra està escrita en castellà i en llengua valenciana.

  • Historia de Benasal
  • Libro Verde de Benasal
  • Llibre de Capellanies, anotacions.
  • Opera varia

També existixen una colecció de fragments a on apareix la seua firma.

Composicions poètiquesEditar

Mossén Salvador és l'autor d'unes composicions poètiques baix el títul de "Patriòtiques". Són quatre composicions, considerades majors: Una primera en 20 versos que tracta sobre les propietats i el sistema de lleis, i el recurs a la defensa de les mateixes. La segona, de 36 versos, descriu el sege de Bilbao pels carlistes i el valor d'Espartero. La tercera, de 48 versos, llamenta la caiguda de Benassal a mans dels carlistes i es plany de la trista sort dels benassalencs. La quarta, de 8 versos, commemora el restabliment de la Constitució en l'any 1836.

Ací deixem un fragment de la tercera part que fa referència al seu poble natal, Benassal:

Ya podem estar contents

los de la Vila y masades,

perquè s.ha acabat la guerra

y també les vagajades.


Ya podem estar contents

masovers y de la Vila,

perquè s.ha anat com la boira

tota la facció carlina.


Ya poden estar contents

los masovers atordits

perquè ya no van facciosos

a menjar.se.ls els cabrits.


Ya poden estar contents

los pobles de esta muntanya

per haver.se quedat lliures

de tota mala canalla.


Ya poden estar contents

los lliberals perseguits

per haver.se quedat lliures

de facciosos atrevits.


Ya poden estar contents

els pastors y pastorets

per haver.se quedat lliures

de Fardes, Cucs i Cuquets.


Ya podem estar contents

los lliberals ultrajats

perquè a cabat la facció

com una riña de gats.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la granera:

os ho mane Villalonga

y Mariano de Palera.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la paella:

os ho mane Villalonga

y el Teixidó de Morella.


Ya podeu tirar les boines

al racó de la casola:

os ho mane Villalonga

y Juan de Berols.


Ya podeu tirar les boines

al racó del cullerer:

mireu que os ho mane Batides

y Sebastiá del ferrer.

ReferènciesEditar

  • La poesia politica a l'obra de Mossen Salvador Roig per Pere-Enric Barreda i Edo. Centre d'Estudis de la Plana (Bolletí nº 11, juliol-setembre 1987). Depòsit Llegal: CS 302/1985.