Séneca

Estàtua de Séneca en Cordova

Lucio Anneo Séneca (Corduba, actual Córdova, 4 a. C. - † Roma, 65 d. C.), nomenat Séneca el Jove per a distinguir-lo de son pare -Séneca el Vell-, fon un filòsof, polític, orador i escritor romà conegut per les seues obres de caràcter moral.

Fon fill de l'orador Marc Anneo Séneca, fon qüestor, pretor, senador i cònsul sufecte durant els governs de Tiberi, Calígula, Claudi i Neró, ademés de tutor i conseller de l'emperador Neró. El seu paper de tutor durant l'infància de Neró és representat en la famosa obra de teatre Britannicus de Racine.

Séneca destacà com a intelectual i com a polític. Consumat orador, fon una figura predominant de la política romana durant els regnats de Claudi i Neró, sent un dels senadors més admirats, influents i respectats. Entre els anys 54 i 62, durant els primers anys del regnat del seu jove pupil Neró, Séneca va governar de facte l'Imperi romà junt en Sexto Afranio Burro. Açò li va guanyar numerosos enemics i es va vore obligat a retirar-se de la primera llínea política en l'any 62. Acusat, tal volta falsament, de participar en la conjura de Pisó contra Neró, el seu antic alumne el va obligar a suïcidar-se en l'any 65.

Com a escritor, Séneca ha passat a l'història com un dels màxims representants de l'estoïcisme. La seua obra constituïx la principal font escrita de filosofia estoica que s'ha conservat fins a l'actualitat. Comprén tant obres de teatre com a diàlecs filosòfics, tractats de filosofia natural, consolació i cartes. Usant un estil marcadament retòric, accessible i alluntat de tecnicismes, dellineà les principals característiques de l'estoïcisme tardà, del que junt en Epícteto i Marc Aureli està considerat el seu màxim exponent.

L'influència de Séneca en generacions posteriors fon immensa. Fon citat per escritors i filòsofs cristians com Lactanci, Sant Agustí i Sant Jeroni. Durant la Renaixença fon "admirat i venerat com un oràcul d'edificació moral, inclús cristiana; un mestre d'estil lliterari i un model per a les arts dramàtiques".

Cites

No nos atrevim a moltes coses perque són difícils, pero són difícils perque no nos atrevim a fer-les.

Séneca

És prova del bon esperit tindre fermea.

Séneca

És una pràctica de la multitut lladrar-li als grans hòmens, com ho fan els gossos en els estranys.

Séneca

Referències

• Álvarez Regueras, Herminio (2002). «Introducción: Séneca, filósofo, estadista y escritor». Sobre la felicidad/Sobre la brevedad de la vida. EDAF. p. 17. ISBN 84-414-0222-1
• E. Badian. «Sextus Afranius Burrus». Encyclopaedia Britannica (en anglés)
• Habinek, Thomas (2013), "Imago Suae Vitae: Seneca's Life and Career", in Heil, Andreas; Damschen, Gregor (eds.), Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 9004154612
• Moses Hadas. The Stoic Philosophy of Seneca, 1958

Bibliografia

• Braund, Susanna (2015), «Seneca Multiplex», en Bartsch, Shadi; Schiesaro, Alessandro, eds., The Cambridge Companion to Seneca, Cambridge University Press, ISBN 978-1107035058
• Ker, James (2009), The Deaths of Seneca, Oxford University Press
• Laarmann, Mathias (2013), «Seneca the Philosopher», en Heil, Andreas; Damschen, Gregor, eds., Brill's Companion to Seneca: Philosopher and Dramatist, Brill, ISBN 978-9004154612
• Wilson, Emily R. (2014), The Greatest Empire: A Life of Seneca, Oxford University Press, ISBN 978-0199926640

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Séneca.

• Séneca en Wikipedia