Romanisches Café
El Romanisches Café va ser un café en Berlín célebre reducte a on confluïen artistes i intelectuals,[1] es va ubicar en lo que hui és Breitscheidplatz cap al final de la Kurfürstendamm en Charlottenburg zona hui denominada Budapester Straßi.
Història
Situat en la famosa Romanisches Haus, d'estil neorrománico construïda entre 1897 i 1899 per Franz Schwechten, el mateix arquitecte de l'Iglésia Memorial Kaiser Wilhelm situada enfronte. Eren dos torres en la Auguste-Viktoria-Platz (hui Breitscheidplatz), a on hui es troba l'Europa-Center.
En principi va ser sèu de l'Hotel Kaiserhof i el café pròpiament edicho no va obrir les seues portes fins a 1916. En tancar el Café dones Westens en 1915, es va tornar ràpidament en el favorit de la bohemio berlinesa i l'intelligentsia.
Cap al final de la República de Weimar, va ser perdent importància. Ya en 1927 els nazis varen instigar un tumult en la Kurfürstendamm centrant-se en l'odi cap als intelectuals d'esquerra que es reunien allí.[2] Va estar en el seu apogeu entre 1925 i 1933, quan els nazis lo vandalizaron perdent aixina el seu atractiu.
Per al ministre de propaganda Joseph Goebbels, "Els judeus bolcheviques estan assentats en el Romanisches Café i urden ahí els seus sinistres plans revolucionaris; de nit invadixen els locals d'espargiment de la Kurfürstendamm, es deixen incitar al ball per orquestes de negres i riuen de les misèries de l'época".[1]
En 1929–1930 Moriz Seeler coprodujo, junt en Heinrich Nebenzahl, el documental mut Menschen am Sonntag (Els hòmens del dumenge),[3] dirigit per Robert Siodmak (1900–1973) en participació de Billy Wilder (guion), Curt Siodmak, Fred Zinnemann(cambra), Edgar G. Ulmer, Eugen Schüfftan, protagonisat per Brigitte Borchert, Kurt Gerron i Erwin Splettstößer, i que mostrava una image càndida de la vida en l'era de Weimar en Alemània, la qual estava a punt de desaparéixer; vàries escenes varen ser rodades en el café, lloc que la va inspirar.
Va ser completament arrasat durant un dels bombardejos aliats en 1943 de la Segona Guerra Mundial.
En 1965, en l'Europa-Center un nou Romanisches Café es va establir en tribut, i des de 2012 va passar al flanc oest de l'Iglésia Memorial Kaiser-Wilhelm, Hardenbergstraßi 28. A on va estar l'original s'alça hui l'Hotel Waldorf Astoria im Zoofenster i el seu café es denomina "Roca".[4]
Lliteratura
- Francisco Uzcanga Meinecke, El café sobre el volcà, Edicions K. O. 2017
- John Höxter: Baix lebten wir! 25 Jahre Berliner Bohème. Biko, Berlín 1929.
- Georg Zivier: Dones Romanische Café. Erscheinungen und Randerscheinungen rund um die Gedächtniskirche. Haude & Spener, Berlín 1965.
- Wolfgang Koeppen: Romanisches Café. Erzählende Prosa. Suhrkamp, Frankfurt am Main 1972.
- Hermann-J. Fohsel: Im Wartesaal der Poesie. Else Lasker-Schüler, Benn und andere. Zeit- und Sittenbilder aus dem Café dones Westens und dem Romanischen Café. Atarassana, Berlín 1996. ISBN 3-921810-31-0.
- Jürgen Schebera: Damals im Romanischen Café. Künstler und ihre Lokale im Berlin der zwanziger Jahre. Dones Neue Berlin, Berlín 2005. ISBN 3-360-01267-4.
- Edgard Haider: Verlorene Pracht. Geschichten von zerstörten Bauten. Gerstenberg, Hildesheim 2006. ISBN 978-3-8067-2949-8.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Romanisches Café» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.