Les rets socials de ciències, també cridades plataformes d'investigació o rets acadèmiques, són un exponent de la cridada Web 2.0 que permeten a les persones o entitats relacionar-se de forma ràpida i simultànea, aixina com compartir recursos d'informació i documentació de tot tipo.

La colaboració entre investigadors o grups d'investigadors no és nou en el món científic, i les rets socials han segut objecte d'estudis en les ciències socials durant a lo manco mig sigle, encara que per diversos motius.[1] A pesar de les ventages de les tecnologies d'informació i comunicació, Internet ha tradicionalment patit d'un accés llent i de la dificultat de trobar informació rellevant, per a citar dos típics problemes que ixen en les enquestes.[2] Una solució ha segut trobar tecnologies alternatives per a aumentar la provabilitat de trobar informació rellevant.[2]

Les rets socials, per definició, són una bona opció per al treball d'equip d'investigació en temàtiques i interessos comuns, que poden compartir producció, experiències, hipòtesis, etc. El desenroll de les rets socials també afecta a la ciència, ya que s'han creat plataformes específiques per a investigadors, que operen de la mateixa forma que les rets d'àmbit general, pero en la que només participen persones que realisen de forma regular proyectes d'investigació. Les rets socials són com a laboratoris virtuals, ya que oferixen tots els servicis que un grup d'investigació demanda: sistemes de comunicació, mijos per a compartir recursos, almagasén de documents i fòrums de discussió.

Encara que el 70 % dels internautes utilisen les rets socials i la tendència a utilisar estes en major freqüència en investigació, tan sol un 5% de la participació en estes rets socials es dedica a activitats relacionades en la ciència o l'investigació.[3] En Espanya, d'entre les rets socials més valorades pels usuaris, cap d'elles té un component estrictament científic, encara que, si be és cert, algunes d'elles, com Youtube, Facebook o Twitter són utilisades pels investigadors per a aumentar la visibilitat dels treballs científics en la ret.[4] Estes senyes posen de manifest la necessitat d'utilisar les Rets Socials per a la divulgació científica, aixina com el desenroll de rets socials específiques de ciència i orientades a la comunicació colaborativa entre investigadors multidisciplinar.

Utilitats de les rets socials en la ciència i l'investigació

Compartir l'investigació. La web social oferix els recursos necessaris per a que els investigadors compartixquen el seu treball, ya es trobe en una fase inicial o be en fase de crítica. Per a això, existixen diferents plataformes obertes per a la publicació de continguts, be a través de blogs, de portals acadèmics, de rets socials, wikis[5] o de llocs web especialisats en la posada en obert d'hipòtesis i experiments.

Compartir els recursos. La ciència oberta s'identifica per la possibilitat de compartir recursos útils per a l'investigació, com són referències bibliogràfiques, objectes d'aprenentage, enllaços, informacions o documents.

Compartir els resultats. La ciència 2.0 es caracterisa per la seua actitut oberta per a difondre resultats d'investigacions, fonamentalment a través de blogs, de servicis de notícies, de revistes disponibles en accés obert i d'archius oberts o repositoris.

Rets Socials 2.0 per a la divulgació científica en espanyol

Les rets socials que es mencionen en el següent apartat han segut seleccionades entre les múltiples que existixen en tot lo món, a partir de la seua orientació exclusiva a la comunitat científica i tenint en conte la seua vinculació en la llengua hispana. No es descriuen, puix, rets de caràcter generaliste o aquelles la presència de les quals en Espanya o vinculació en la llengua hispana siga merament anecdòtica, encara sent útils per als investigadors, no tenen un plantejament específic de ser una plataforma per a la divulgació científica en espanyol.

- DivulgaRed: És una ret social promoguda en 2013 per la Fundació Descobrix ideada com a ferramenta per a investigadors i divulgadores. La nova ret social, la primera d'Espanya centrada en la divulgació científica, dispon d'un espai per a blogs, fòrums, chat, publicacions, espai d'idees, agenda d'events... Segons els seus responsables, l'objectiu de DivulgaRed és que els investigadors i divulgadores compartixquen coneiximent, creuen grups i espais de treball virtuals per a la seua institució, departament o àrea d'interés, i en definitiva, aposten pel treball colaboratiu.

- Feelsynapsis: És una ret social per a científics desenrollada per investigadors espanyols.[6] Esta ret social permet als usuaris construir espais de treball específics per a grups d'investigació (laboratoris virtuals); a través dels quals dispondre de fòrums, intercanviar reflexions, crear wikis, compartir recursos i documents (publicacions, treballs, imàgens, videos, etc.), i agendes, calendari d'events científics o treballar com a plataforma d'investigació. La ret està dissenyada per a compartir informació tant de ciències experimentals (ciències naturals i tecnologia) com de ciències socials, humanitats i lliteratura.[7] En 2011, esta web de ciència va posar en marcha un proyecte de divulgació científica a través dels seus blogs i de la creació d'una revista en llínea, gratuïta, de divulgació científica en espanyol anomenada 'The Journal of Feelsynapsis', coneguda també com 'JoF'.[8] Desgraciadament, fer-se un buit en el món de les rets socials de ciència és complicat, per lo que despuix de quatre anys de treball el proyecte es va donar per finalisat (novembre de 2010 – decembre de 2014)[9] i els seus impulsors varen donar pas a un nou espai de divulgació científica, Principia.io.


- Arts-Humanities: Pese a que no és una plataforma desenrollada per científics de parla hispana, cal destacar que es pot gojar d'ella en castellà i, ademés, és de les poques que podem trobar dedicada exclusivament a les ciències socials i a l'art, d'ahí el seu alt interés. Arts-Humanities és una plataforma creada per a compartir investigacions i proyectes científics d'àrees d'art i humanitats.[10]

- ResearcherID: Encara que està considerada com una base de senyes, més que una ret social pròpiament dita, este website proporciona una série de ferramentes molt interessants per als investigadors. ResearcherID és uniciativa gratuïta de Thomson-Reuters, per tant vinculada i associada als seus productes i a la Web of Knowledge. Permet crear una forma única del nom, en un número identificativo per a cada investigador, evitant duplicidades i errors en l'assignació d'autories. Ademés, proporciona informació sobre les seues publicacions, citacions, índex h, etc. Es tracta per tant d'una base de senyes d'autoritats, el principal objectiu de les quals és reunir les diferents formes baix les que un autor firma. Dites formes són aportades directament per l'autor, qui és el millor conéixer dels possibles noms sobre els que la seua producció pot ser descrita.[7]

- Plaça Science és una ret social creada per la Fundació madri+d en 2013. El seu objectiu és crear un mapa mundial digital dels espais del coneiximent. Està dirigida a estudiants, professors, investigadors i ciutadans interessats en les activitats científiques. Els usuaris poden compartir les seues fotografies dels llocs de la ciència, associant-los una llicència d'us. També dispon d'una aplicació gratuïta per a mòvils.[11]

Referències


Referències