Renaiximent del sigle XII
El Renaiximent o revolució del sigle XII és un periodo de canvis polítics, socials i econòmics i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels científiques i filosòfiques que Europa va viure durant la baixa edat mija. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del feudalisme, agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la burguesia mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les monarquies absolutes. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del Renaiximent italià i de la revolució científica del sigle XVII.
La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del sigle X, pero en general tots estan d'acort que és en el sigle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la Primera Creuda (1099) i la batalla de Legnano (1176), moment en qué es varen consolidar els comuns al nort d'Itàlia, que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als poders universals (pontificat i imperi) com a les monarquies feudals.
Charles H. Haskins va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. En l'any 1927, Haskins escrivia:
ReferènciesEditar
- ↑ Charles Homer Haskins. The Renaissance of the Twelfth Century. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).