La relació de Redfield o estequiometria de Redfield és la proporció molecular del carbono, el nitrogen i el fòsfor en el fitoplàncton. La relació estequiomètrica és C:N:P = 106:16:1. El terme rep el nom de l'oceanógraf nortamericà Alfred C. Redfield, qui la va descriure per primera volta en un artícul en 1934.[1]

Explicació

Redfield va descriure la notable congruència entre la química de l'oceà profunt i la química dels sers vius en la superfície de l'oceà. Abdós tenen relacins N:P d'al voltant de 16 (àtoms per àtoms). Quan els nutrients no són llimitants, la proporció molar dels elements C:N:P en la major part del fitoplàncton és 106:16:1. Redfield va pensar que no era pura casualitat que els grans oceans tingueren una química perfectament ajustada als requeriments dels organismes vius. Va considerar com podrien interactuar els cicles no només del N i del P sino també del C i l'O per a donar este resultat.

Mentres que la relació de Redfield és notablement estable en l'oceà profunt, el fitoplàncton pot tindre grans variacions en la composició C:N:P, i les seues estratègies vitals juguen un paper en la relació C:N:P, que fa que alguns investigadors especulen en que la relació de Redfield és potser més un promig general que un requeriment específic per al creiximent fitoplanctònic.[2]

Les Diatomees necessiten ademés un atre nutrient, el silici, per als seus frústulos (parets celulars) i la relació dels nutrients que Redfield va propondre per a les diatomees és C:Si:N:P = 106:15:16:1.


Referències

  1. ↑ Redfield A.C., On the proportions of organic derivations in sea water and their relation to the composition of plankton. In James Johnstone Memorial Volume. (ed. R.J. Daniel). University Press of Liverpool, pp. 177-192, 1934.
  2. ↑ (p.ej. Arrigo, K.R., Marine microorganisms and global nutrient cycles , Nature, Vol 437, pp. 349-355, 2005)