La rambla de Pusa[lower-alpha 1] és un curs d'aigua de l'est de la península ibèrica, afluent del riu Vinalopó. Discorre per la província d'Alacant.

Curse

El curs d'aigua naix en el terme de Petrer, al peu d'una montanya des de les altures de la qual s'alcança a vore la localitat de Castalla.[1] Arreplega aigua d'algun atre naiximent i també de barrancs i una atra chicoteta rambla i acaba desaguando en el riu Vinalopó, sense eixir del terme municipal.[1] Cap a mediats del XIX, no criava cap peix, pero sí donava moviment a tres molins harineros.[1] Apareix descrit en el decimotercer volum del Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar de Pascual Madoz en les següents paraules:[1]

PUSA: riera de la prov. d'Alacant, part. jud. de Monovar. Naix en el térm. de Petrer, partida o pagament de Pusa, al peu d'una montanya denominada la Loma grossa, l'eminència de la qual dona vista al poble de Castalla; corre d'I. á O. duent regularment un fil d'aigua, i 1/4 d'hora del seu curs se li agrega un naiximent sit. baix l'hereteu cridada de la Senyora; després li confluïxen tambien varis barrancs i una menuda rambla que aumenten els seus cabals en temps de pluges, desembocant després en el r. Vinalapó. Totes les seues aigües s'ampren en el rec de les terres de Petrer, que el seu únic térm. banya, i estan anexes á 800 tahullas, de modo que no poden vendre's aquelles separades d'estes, encara que les seues corrents donen rec per a 1,500 tahullas. El curs del riach. és perenne fins a una bassa que hi ha en la pobl., a on s'arrepleguen les aigües per a distribuir-les en el rec, i en temps de pluges rendix les seues aigües al r. Vinalapó, com abans s'ha dit, en el punt denominat la Simada. No cria cap classe de peix, carix de ponts, i dona moviment á 3 molins harineros.
(Madoz, 1849, p. 305)

Notes

  1. ↑ Pot aparéixer referida en les grafies «rambla de Pusa» i «rambla de Puça».

Plantilla:PD-obra

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Madoz, 1849, p. 305.

Bibliografia

Enllaços externs