Provincialisme
El provincialisme fon un moviment polític que va sorgir en Galícia (Espanya) al voltant de 1840 i va constituir un dels primers antecedents del galleguisme i del nacionalisme gallec.
El seu objectiu era la recuperació de Galícia cóm una única província que mantinguera la unitat administrativa, social, cultural i econòmica. Esta unitat s'havia perdut en la divisió provincial de 1833, que havia terminat formalment en el que s'hi havia nomenat regne de Galícia. Políticament va tindre el seu moment central en els successos d'abril de 1846. Lliterariament va donar lloc al Rexurdimento.
El provincialisme es va gestar al voltant de la Sociedade Patriótica i Acción Literaria, un grup de jóvens fidalcs apassionats per la lliteratura, que descobririen a través d'ella la seua terra gallega, el retart en el que estava sumida i el despreci en que se'ls considerava. Es reunien en Santiago de Compostela periòdicament per a realisar conferències sobre temes com la llegitimitat de la pena de mort, el socialisme de Fourier o la emancipació de la dòna. Publicaven, en castellà, en mijos creats per ells, com El Iris de Galicia, El Centinela de Galicia, El Idólatra de Galicia, El Emancipador Gallego, La Situación de Galicia, La Aurora de Galicia, etc., els títuls de la qual revelen quin era el seu centre d'interés.
El seu líder més destacat va ser el periodiste Antolín Faraldo, que denominava a la seua activitat "La Gran Obra". Junt a ell, Romero Ortiz, Neira de Mosquera o Pío Rodríguez Terrazo.
Com a moviment mai va tindre uns ideals clars i homogéneus. Es pretenia una autonomia llegislativa i tributària de Galícia, mai clara, tal volta federaliste, aixina com la reforma del sistema universitari. El pronunciament d'abril de 1846 lliderat pel coronel comandant d'Estat Major de la Capitania General de Galícia, Miguel Solís, contra el govern de Narváez, no tenia un caràcter regionaliste, pero els líders provincialistes que es varen sumar a la sublevació, com Faraldo y Rodríguez Terrazo, li'l varen incorporar.
L'alçament es va saldar en el fusilament de 12 oficials (els Màrtirs de Carral) i l'exili dels dirigents civils del mateix. L'ideari galleguiste va capcionar en la intelectualitat, donant orige al Rexurdimento.