Una prova de resistència bancària (bank stress test) representa una tècnica de simulació l'objectiu de la qual és determinar la capacitat d'estabilitat d'una entitat o del sistema bancari. Per a això, se someten tant les carteres d'actius com de passius de les entitats financeres a diferents situacions per a conéixer les seues possibles reaccions.[1]

Proves de resistència bancària de l'Unió Europea

Les proves de resistència bancària (bank stress test) de l'Unió Europea s'ha portat a terme pel Comité de supervisors bancaris europeus cada any des de 2009. La segona instància es va realisar en juliol de 2010. La tercera es va portar a terme en els resultats publicats en juliol de 2011. El Consell de l'Unió Europea (en la seua configuració ECOFIN) va ordenar al Comité que els realisara, a raïl de la crisis financera mundial que va començar en 2007.

Un eixemple de proves de resistència bancària va ser encomanat pel govern d'Espanya en juny de 2012 a vàries empreses consultores, entre elles la nortamericana Oliver Wyman i la germana Roland Berger. Entre abdós segons els seus informes es va aplegar a la conclusió, analisant dos escenaris, un de normal i un atre advers que el sistema de la banca d'Espanya, podria necessitar entre 16.000 a 62.000 millons d'euros per a afrontar les possibles pèrdues producte de la crisis financera i hipotecària d'Espanya i Europa. [2]

Resultats de 2011

Els resultats dels eixercicis de 2011 es varen publicar el 15 de juliol.[3] Huit dels 90 bancs no varen passar la prova - cinc en Espanya, dos en Grècia i un en Àustria.[4] Espanya també és un dels països líders en la llista de bancs aprovats (20), perque va posar en prova casi tot el seu sector financer (95 %, front a una mija d'al voltant del 60 % en atres països).[5]

La prova és controvertida, ya que Espanya i Alemània s'han queixat de les proves de resistència exclouen els recaptes dinàmics reconeguts pels reguladors locals.[6] De fet, un banc alemà, no va passar la prova pero es varen negar a publicar les seues senyes i per lo tant no està inclós en la llista oficial.

Vore també

Referències