Prostitució en Costa d'Ivori
La prostitució en Costa d'Ivori és llegal, pero les activitats associades com la prostitució, el proxenetisme o la gestió de bordells, són illegals.[1][2] En ocasions, la policia acossa a les treballadores sexuals i els exigix soborns o favors sexuals.[1][2] Les prostitutes transgénero solen ser blanc de la policia i els soldats, i sofrixen violència.[3] En 2014 es va estimar que hi havia 9 211 prostitutes en el país.[4]
La guerra civil ha deixat a moltes dònes necessitades d'un salari, per lo que algunes han recorregut a la prostitució, ya que hi ha una elevada desocupació.[5][6]
En la capital, Abidjan, la majoria de les prostitutes procedixen de Ghana, Nigèria, Togo, Mali, Senegal i atres estats d'Àfrica Occidental,[7] sent el grup més numerós el de Ghana.[8] Entre els clients es troben soldats marfileños i personal de manteniment de la pau de l'ONU.[6]
En les ciutats, les treballadores del sexe han creat organisacions per a protegir els seus interessos. A sovint es dirigixen a un grup ètnic concret. Cada organisació té un president i atres càrrecs, normalment prostitutes de més edat considerades "més sapients".
El turisme sexual també és un problema en Costa d'Ivori.[9][10]
Història
Abans de l'arribada dels europeus, entre els akanes del suroest de l'actual Costa d'Ivori destacava una forma de prostitució institucional coneguda com abrakree. L'èlit política adquiria dònes, generalment esclaves, per a atendre les necessitats sexuals dels varons fadrins. Despuix d'una visita a Assini en 1701, l'explorador Jean Barbot va documentar que les abrakree d'Assini es distinguien de les demés dònes per dur un pany de lli blanc al voltant del cap. Els hòmens casats tenien prohibit recórrer als seus servicis i els castics eren severs.[11][12][13]
En la década de 1960 varen aplegar al país moltes prostitutes franceses, principalment de París i Marsella. Treballaven com a cambreres en bars i clubs nocturns, sobretot en Abidjan. Cobraven honoraris elevats, pero l'amo del bar es duya una comissió de "aire acondicionat" per client. Pels elevats honoraris, els clients eren europeus o africans d'èlit.
Les dònes ghanesas varen escomençar a emigrar a Costa d'Ivori per a treballar com a prostitutes en els anys 1970 per la recessió de l'economia ghanesa.[14] Esta emigració va continuar, i en els anys 1990 més de la mitat de les prostitutes d'Abidjan eren de Ghana.[8]
VIH
De la mateixa manera que atres països d'Àfrica occidental, Costa d'Ivori patix una epidèmia de VIH. Les treballadores del sexe constituïxen un grup d'alt risc, i l'us del preservatiu no era habitual anteriorment,[15] lo que va dur a que el 70 % de les treballadores del sexe d'Abidjan anaren seropositiu en 1995.[16] Les agressives campanyes de divulgació pública i les intervencions educatives dirigides a poblacions clau d'alt risc, com les treballadores del sexe, varen reduir la taxa d'infecció al 40 % en 1998.[16]
La continuació de les campanyes, l'educació, la distribució de preservatius i l'accés a una millor atenció sanitària varen reduir la prevalença de el VIH entre els professionals del sexe al 26,6 % en 2011[17] i al 11 % en 2016.[18]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Countries». Sexuality, Poverty and Law. Archivat des d'el original, el 29 de març de 2019. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ 2,0 2,1 «2008 Human Rights Report: Cote d'Ivoire». Departament d'Estat d'Estats Units. Archivat des d'el original, el 26 de febrer de 2009. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «Transgender prostitutes face abuse in Ivory Coast». Taiwan News. Archivat des d'el original, el 22 d'agost de 2021. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «2006 Country Reports on Human Rights Practices "Africa" Cote d'Ivoire». Departament d'Estat d'Estats Units. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ 6,0 6,1 «Sex workers: Population size estimate - Number, 2016». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 4 de juny de 2019. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ Ditmore, Melissa Hope (2006). Encyclopedia of Prostitution and Sex Work. Greenwood Publishing Group.
- ↑ 8,0 8,1 «Migration and prostitution in the Abidjan region». Laval University. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «Massaging the truth: Sexual tourism in Ivory Coast». Ràdio Netherlands. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «Earning a Living... - Blog from Mandanou, Cote D'Ivoire». Off Exploring. Archivat des d'el original, el 20 de decembre de 2012. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ Ampofo, Akosua Adomako (2001). "The Sex Trade, Globalisation and Issues of Survival in Sub-Saharan Africa", en Research Review of the Institute of African Studies, 17 (2): pp. 27–43.
- ↑ Harley, Sharon (2007). Women's llabor in the global economy: speaking in multiple voices. New Brunswick. Rutgers University Press.
- ↑ Akyeampong, Emmanuel (1997). "Sexuality and Prostitution among the Akan of the Gold Coast c. 1650-1950", en Past & Present, 156 (1): pp. 144–173.
- ↑ «The Voices of Sex Workers (prostitutes?) and the Dilemma of Feminist Discourse». University of South Florida. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ «Ivory Coast prostitutes at centre of Aids web». The Guardian. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ 16,0 16,1 «Côte d'Ivoire and HIV/AIDS». USAID. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- ↑ Vuylsteke, Bea; Semdé, Gisèle; Sika, Lazare; Crucitti, Tania; Traoré, Virginie Ettiègne; Buvé, Anne; Laga, Marie (2012). "HIV and STI Prevalence among Female Sex Workers in Côte d'Ivoire: Why Targeted Prevention Programs Should Be Continued and Strengthened", en PLOS ONE. 7 (3).
- ↑ «HIV prevalence amongst sex workers». UNAIDS. Archivat des d'el original, el 22 de juliol de 2018. Consultat el 11 de febrer de 2024.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prostitución en Costa de Marfil» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.