Principis de l'Administració Pública d'Espanya

Els principis de l'Administració Pública d'Espanya són un conjunt de principis jurídics que rigen l'actuació de la Administració Pública d'Espanya, i que es troben recollits en una àmplia varietat de texts llegals, principalment en la Constitució, en la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del Procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques, i en la llei 40/2015, d'1 d'octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic.

L'artícul 103 de la Constitució establix que l'Administració Pública servix en objectivitat als interessos generals, i actua d'acort en els principis d'eficàcia, jerarquia, descentralisació, desconcentració i coordinació, en sumissió plena a la llei i al Dret.

L'artícul 3 de la Llei 30/92 de Règim Jurídic de les Administracions Públiques i procediment Administratiu comú, arreplega que l'Administració servix en objectivitat als principis d'eficàcia, jerarquia, descentralisació, desconcentració, coordinació, sumissió plena a la CE, llei i dret, el deure i respecte en la seua actuació als principis de bona fe i confiança llegitima.

En relació en atres Administracions.es rig pel principi de cooperació, colaboració, actuar en criteris d'eficiència, i servici al ciutadà. En relació en els ciutadans actua en criteri de principi de transparència i participació.

L'artícul 3 de llei 6/1997, engloba els principis generals en dos grups:

D'organisació:

jerarquia; descentralisació funcional; desconcentració funcional i territorial; coordinació; economia, suficiència i adequació estricta dels mijos als fins institucionals; simplicitat, claritat i proximitat als ciutadans.

De funcionament:

eficàcia; eficiència; responsabilitat de la gestió pública; programació i desenroll d'objectius i control de la *geatión i els resultats; racionalisació i agilitat dels procediments administratius i les activitats materials de gestió ; servici eficaç als ciutadans; objectivitat i transparència; cooperació i coordinació en les demés Administracions Públiques.

Principi d'EficàciaEditar

Capacitat per a conseguir l'efecte que es desija o espera. Es basa en els resultats que es deuen obtindre, que siga realisat sense retarts o molèsties innecessàries.

L'artícul 4 de la Llei 30/92, arreplega l'obligació de l'Administració en les seues relacions en atres Administracions facilitar informació que precisen per a l'eixercici de les seues competències. Obliga a prestar cooperació i assistència a atres Administracions, per a l'eficaç eixercici de les seues competències.

L'artícul 15 de la Llei 30/92, arreplega la possibilitat d'encomanar la realisació de servicis o activitats de caràcter material, tècnic a atres òrguens o entitats per raó d'eficàcia o quan no es posseïxca els mijos tècnics idòneus per al seu eixercici. També s'arbitra mesures contra l'actuació de les autoritats i personal al servici de l'administració que atente contra l'eficàcia.

L'artícul 147 del Reglament d'Organisació, funcionament i règim Jurídic de les Entitats Locals. <o>@RD, 2568/86</o>, afirma que la tramitació administrativa deu desenrollar-se en funció dels principis d'economia, eficàcia, i coordinació que estimule el diligent funcionament de l'organisació de les entitats locals, es mecanisara o informatisar els treballs burocràtics.

Principi de jerarquiaEditar

Jerarquia és l'orde dels elements d'una série segons el seu valor. La jerarquia normativa és un principi de l'ordenament jurídic, que impon la subordinació de les normes de grau inferior a les de ranc superior. .

La jerarquia administrativa es caracterisa per quatre notes principals: supervisió, direcció, inspecció i resolució de conflictes.

És l'ordenació vertical i gradual dels òrguens de l'Administració, d'uns òrguens subordinats a uns superior, crea un sistema de relacions entre el superior i el subordinat i en el seu sentit invers.

Estes són les potestats que posseïx el superior jeràrquic sobre el subordinat:

  • Dictar órdens
  • Inspeccionar la seua activitat
  • Resoldre conflictes
  • Anular o reformar actes de l'inferior
  • Avocar atribucions
  • Eixercir la potestat disciplinària
  • Delegar, quan la llei ho indique o no ho prohibixca
  • Resoldre els recursos d'alçada interposts contra les resolucions i actes dels òrguens inferiors.

Principi de descentralisacióEditar

Trasllat de la titularitat de competències per part d'una Administració. a una atra, o a ents pertanyent a la mateixa administració pero dotats de personalitat jurídica pròpia. La titularitat de la competència transferida des d'eixe moment, pansa a ser eixercida com a pròpia, sense possibilitat de fiscalisació per l'ent *transferente.

La descentralisació pot ser de dos tipos:

  • Descentralisació funcional o institucional, és quan s'efectua a favor d'ents en personalitat jurídica pròpia i creats per la mateixa administració central, la qual descentralisa aixina les seues competències.

Principi de desconcentracióEditar

Transferència de competències entre òrguens de la mateixa personalitat jurídica. Pot produir-se entre òrguens centrals d'un mateix organisme per raons d'eficàcia. O també pot ser una desconcentració territorial, en la que competències d'òrguens centrals passen a òrguens territorials d'un àmbit espacial menor. En este cas, ademés de per raons d'eficàcia, sol prevaldre el principi d'acostament de l'Administració al ciutadà.

Principi de coordinacióEditar

La jerarquia a soles es dona entre òrguens d'una mateixa Administració, i no és suficient per a conseguir l'unitat d'actuació. Aixina que, la coordinació interorgànica, tant en una mateixa Administració, com en Administracions distintes, adquirix enorme prioritat, buscant actuar en la mateixa eficàcia que si es tractara d'una sola Administració, i no de vàries. que hi haja una bona comunicació entre els empleats ya que d'ells depén el funcionament de l'empresa i aixina obtindre una major eficàcia.

  • Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Principios de la Administración Pública de España de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.