Es denomina dent premolar a qualsevol dent que erupciona en l'espai deixat per un molar temporal. Hi ha en total 8 premolars, 4 en la mandíbula i 4 en el maxilar, dos a cada costat respectivament. Estan situats per distal respecte del canino, de manera que el primer premolar està distal al canino, i distal al primer premolar està el segon premolar. Estan immediatament abans dels molars. Són també coneguts pel terme bicúspides, encara que este terme és incorrecte ya que el segon premolar inferior té 3 cims (tricúspide). La seua anatomia els permet participar en els caninos en l'esgarre dels aliments i en els molar en la molienda d'estos. Encara que se'ls atribuïx, principalment, la funció de la molienda fina i de la trituración del menjar.

Premolar
Artícul principal → Dent.

Premolars superiors

Tenen una corona en forma pentagonal, major dimensió vestibulopalatino a la mesiodistal. Posseïxen dos cims: vestibular, de major tamany i forma quadrangular, i palatino, més chicoteta. Els seus contactes dentarios són:

  • Proximals: el primer premolar superior contacta mesialment en el canino superior i distalment en el segon premolar superior. El segon premolar superior contacta mesialment en el primer premolar superior i distalment en el primer molar superior.
  • Oclusals: l'alvertent mesial del primer premolar superior contacta en l'alvertent distal del primer premolar inferior, l'alvertent distal del primer premolar superior contacta en la mesial del segon premolar inferior i l'alvertent mesial del segon premolar superior contactarà en l'alvertent distal del segon premolar inferior i la distal del segon premolar superior en la mesial del primer molar inferior.

Raïls

Poden presentar una a dos raïls, es troben dos raïls més freqüentment en el primer premolar superior. Si tenim una raïl única presentarà una regata mesial. És molt freqüent una doble curvatura en el terç apical, té una convergència pel costat palatino, es pot notar molt clarament si ho veem pel costat oclusal. El primer premolar superior té una corona de major tamany que el segon premolar superior, la cara oclusal és més asimètrica en el primer premolar superior.

Premolars inferiors

Estan situats distalment sobre el canino inferior. No és rar trobar agenesias (absències) o dents supernumeraris. El primer premolar inferior té forma pentagonal des d'una vista oclusal. Presenta dos cims: llingual i vestibular, esta de major tamany. Una característica diferencial de la cara oclusal del primer premolar inferior és que les crestes triangulars centrals vestibular i llingual creuen ininterrompudament la cara oclusal, per lo que parlem d'una sola cresta, la cresta tranversa. Els seus contactes dentarios són:

  • Proximals: el primer premolar inferior contacta per mesial en el canino inferior i per distal en el segon premolar inferior.
  • Oclusals: contacta en l'alvertent distal del canino superior i en l'alvertent mesial del primer premolar superior. Abdós premolars inferiors tenen un gran semblat encara que es troben les següents diferències:
  1. La raïl del segon premolar inferior és estreta i és una miqueta angosta comparada en els demés premolars superiors, i és més llarga que la del primer premolar inferior.
  1. Hi ha dos tipos de segons premolars inferiors, un en dos cims, una llingual i una atra vestibular, i un atre en 3 cims, dos llinguals i una vestibular.
  2. El cim vestibular del segon premolar inferior és menys puntaguda que la del primer premolar inferior, estant les pendents cuspídeas menys inclinades.