El pou Solvay, també conegut en els noms de pou Lieres i pou Siero, és una antiga explotació subterrànea de carbó ubicada en la parròquia asturiana de Lieres, concejo de Siero (Espanya).[1] El pou se situa junt al poblat miner Campiello o Solvay, que va ser alçat per l'empresa belga del mateix nom (fundada per Ernest Solvay) seguint les seues polítiques paternalista al començament del sigle XX. La mina es troba abandonada.

Història

 
Edifici del poblat miner del Campiello, prop del pou

Entorn a 1900 la coneguda empresa belga Solvay, en la seua expansió internacional, funda una fàbrica en Barreda en el municipi càntabre de Torrelavega, en el nort d'Espanya. Per a abastir-se de carbó, elegix la zona de Lieres, en el municipi asturià de Siero, zona molt pròxima a la conca minera de Langreo. Gaspar Melchor de Jovellanos ya havia visitat en esta zona les mines de la Companyia Sant Luis a finals del sigle XVIII, quan l'explotació de la hulla encara es feya de forma molt rudimentària a través de chicotetes bocaminas.

Quan va aplegar Solvay 1903, adquirix l'empresa La Fraternitat, la qual explotava la hulla de Lieres. En 1917 profundisa el primer dels pous verticals. El pou es va ser estenent per una gran plaça ben organisada dividida en dos nivells, un per a la mina i dependències i un atre per al llavat de carbó, oficines, netea i economato. La màquina d'extracció, que era de vapor, es conserva en el Museu de la Mineria d'Astúries. En els anys 40 es construïxen noves dependències en maquinària moderna. En 1942 es renova el castillete antic utilisant de forma excepcional en Astúries, formigó en l'estructura.[2] En 1950 comença la aprofundiment d'un nou pou paralel a l'anterior, el nº2. Abdós varen alcançar més de 700 metros de profunditat des de la superfície.

En la creació d'Hunosa en 1967, el pou no és integrada en l'empresa pública. No és fins a 1994 quan ho fa, rebatejant-se com a pou Siero, per a ser tancat només sèt anys despuix.

En l'intenció de construir un polígon industrial, es varen derribar les instalacions més antigues de la mina. No obstant dit polígon mai ha aplegat a construir-se. En 2019 s'anuncia l'intenció de restaurar dos edificis com a viver d'empreses.[3][4]

Edificis conservats

  • Castillete nº1
  • Casa de màquines nº1
  • Cobertizo d'embarque nº1
  • Castillete nº2
  • Casa de màquines nº2
  • Fumeral de rajola
  • Central elèctrica
  • Atres dependències


Referències

  1. ↑ «Pou Solvay». Patrimoniu Industrial (2019). Consultat el 17 de febrer de 2022.
  2. ↑ «Pou Siero (Mines de Solvay-Lieres)». MIT Blog. Consultat el 17 de febrer de 2022.
  3. ↑ «Siero culminarà el proyecte del viver de Lieres quan es perfile la finançació», El Comerç, 15 de giner de 2021. Consultat el 17 de febrer de 2022.
  4. ↑ «Siero contracta una assessoria per a crear el viver d'empreses de Lieres», La Nova Espanya, 17 de juliol de 2021. Consultat el 17 de febrer de 2022.