Port Nou (Buenos Aires)

El Port Nou és la part del Port de Buenos Aires (Argentina) que continua funcionant en l'actualitat, ya que el Port Madero va ser desactivat i transformat en un barri comercial. Es va començar a construir en 1911 i es va terminar en 1928, va anar en el seu moment el més gran de Llatinoamèrica i l'Hemisferi Sur, i informalmente és part del barri de Retir. Té un format "dentado", compost per sis dàrsenes obertes al Riu de l'Argent. L'història de la construcció d'un port per a la ciutat de Buenos Aires es remonta a la primera mitat del XIX. En eixos temps, el Riu de l'Argent alcançava l'eix de les actuals avingudes Alem i Passege Colón, i per la seua poca profunditat les embarcacions devien permanéixer al borneo, riu adins, i els passagers i càrregues tenien que ser duts a la ribera en pots, carros, o sobre animals de tir.

Port Nou (Buenos Aires)

Erro al crear miniatura:

La Súper Usina de Port Nou. Proyectat en l'any 1928 per l'ingenier i arquitecte italià Giuseppe Molinari. Anys de construcció: 1930-1933 Estil arquitectònic: “palladiano” de reminiscència grega i romana.

Diversos proyectes varen ser elaborats per ingeniers estrangers, des de que en 1810 l'Argentina va trencar els seus vínculs en l'Imperi Espanyol. Es destaquen els tres de Santiago Bevans (1823), el de William Micklejohn (1824), Juliol Messini, Carlos Pellegrini (1853) i John Coghlan (1859).

No obstant la competència més encarniçada es donaria en els anys 1880, entre les propostes de l'ingenier Luis Huergo (a l'adop el primer ingenier argentí) i l'empresari Eduardo Madero. El primer sostenia l'aprofitament del Riera i la construcció de dàrsenes dentades obertes al Riu de l'Argent. El segon, havent encarregat el proyecte a la firma anglesa Hackshaw, Sons & Heyter, proponia la construcció de dos dàrsenes d'accés i quatre dics intermijos tancats, construint una illa artificial.

L'enfrontament entre les voluntats del Govern Nacional, la Província de Buenos Aires i la Capital Federal va ser feroç, alcançant repercussió pública a través dels diaris, que recolzaven una i una atra proposta, de la mateixa manera que ingeniers de diversos càrrecs i nacionalitats, que en la seua majoria acompanyaven l'idea d'Huergo. A pesar de l'opinió general, el Poder Eixecutiu va demorar el proyecte d'Huergo, mentres el Congrés Nacional aprovava el de Madero. Aixina es va construir, entre 1887 i 1898, el Port Madero.

El creiximent de Buenos Aires i del tràfic de cereals i productes ganaders que s'exportaven a Europa va ser tal, que ya als pocs anys va quedar demostrat que el disseny impulsat per Madero havia quedat obsolet, i no hi havia possibilitats de solucionar el problema. Va ser aixina que finalment es va concebre un proyecte per a un nou port en un disseny de dàrsenes dentades, hereu del que Huergo havia fet vint anys abans, que s'ubicaria al nort de l'obsolet Port Madero.

La construcció, novament a càrrec d'una companyia anglesa, cridada C. H. Walker & Co., va ser dirigida pels ingeniers Levesey, Són & Henderson, va començar en 1911 i es va prolongar per les següents décades, tractant-se d'un ambiciós proyecte que va implicar la farcidura en terra de vàries hectàrees de riu. La primera etapa va ser inaugurada en 1919, i l'habilitació de les dàrsenes es va realisar en etapes, fins a 1928. De totes formes, això va significar solament la farcidura perimetral d'una àmplia àrea, per a tindre accés a les dàrsenes: la farcidura interior va continuar durant les següents décades i va aplegar als anys 1940. La dàrsena F va ser habilitada recent en eixa época.

Descripció

Erro al crear miniatura:

Grua per a contenidors.

Erro al crear miniatura:

Contenidors en una dàrsena.

Erro al crear miniatura:

Al fondo, la Super Usina de la CIAE.

El Port Nou està compost pel Antepuerto Nort, cinc dàrsenes d'ultramar (A, B, C, D i I) separades per espigones, i una de cabotaje (F). L'accés a les mateixes està protegit per dos escolleras, de 2.720 i 950 metros de llongitut.

• Dàrsena A: per a bucs de passagers i barcos de llínea en càrrega general i contenidors.
• Dàrsenes B i C: Per a bucs de càrrega i descàrrega, d'almagasenage de mercaderies, de càrregues refrigerades. Zona apta per al moviment de contenidors, després modificada per a full containers (de 6 a 12 metros de llarc). En el espigón que les separa estan els elevadors de la Junta Nacional de Grans, els més grans de l'Argentina.
• Dàrsena D: Per a contenidors i bultos pesats. Per a això posseïx grues de pòrtic i trastainers. En el espigón es va construir la Super Usina de la Companyia Hispà-Argentina d'Electricitat (CHADE).
• Dàrsena I: Per a descàrrega de bucs en carbó i aquells que fan entrega directa de la seua càrrega: peixquers, petrolers, en olis, vins i càrregues peridores. En el espigón al nort es va construir la Súper Usina "Dr. Carlos Givogri" de la Companyia Ítalo-Argentina d'Electricitat (CIAE).
• Dàrsena F: De poc calat, servix per a bucs fluvials, i en ella operen remolcadors a "espente", els que descarreguen els seus productes procedents dels rius Paraná i Uruguay. Al nort atraquen les "chatas" areneras, i es veuen les escalinates que varen quedar del moment en que d'allí partien hidroavions.

Edificis

La farcidura d'àmplies superfícies que pertanyien al Riu de l'Argent va tindre com a objectiu no només la construcció d'instalacions portuàries i les dàrsenes, sino que va significar la creació de molt espai per a l'instalació, en un lloc propenc al centre de la ciutat, d'edificis per a dependències de l'Estat. Numerosos proyectes i tentatives es varen succeir des de la concreció del Port Nou, des de ciutats universitàries a pols judicials. L'edificació en el lloc és producte d'eixa desordenada normativa que no va poder mantindre un proyecte integral a lo llarc del temps.

Els primers grans edificis construïts en el Port Nou varen ser les super usinas de la CHADE (inaugurada en 1932) i de la CIAE (inaugurada en 1933). Pero sobre dependències de l'Estat, el primer edifici construït en eixe fi va ser la sèu de Ferrocarrils de l'Estat, terminada en 1936.

Durant la següent década, especialment durant les presidències de Juan Dumenge Perón (1946-1955) es varen construir més edificis de grans dimensions. La nova Casa de Moneda (1944), l'Edifici Moviment del Correu (1949), el Policlínico Ferroviari Central (1952) i la sèu de la Direcció Nacional de Vialidad (1952).

En les següents dos décades, la zona seria progressivament ocupada per dependències de les Forces Armades i de Seguritat. Un inconcluso policlínico per a l'Unió Tranviaris Automotor va ser transformat en l'Edifici Còndor, sèu de la Força Aérea que inclou l'Escola Superior de Guerra Aérea. En el seu predio estan la Capellanía de la Força Aérea i una sucursal del Banc Patagonia. En 1970, es va inaugurar l'Edifici Lliberteu, sèu de l'Armada. D'eixa mateixa época data l'Edifici Centinela, sèu de la Gendarmería Nacional.

Junt al Llibertat funcionen la Cúria del Bisbat Castrense (Av. Comodoro Py 1925) i una sucursal del Banc Nació cridada "Navibanco". En el Llibertat també està instalat el Rectorat de l'Institut Universitari Naval.

En 1972 es va inaugurar una sucursal del Banc de la Ciutat de Buenos Aires, segons un cridaner i modern proyecte elaborat pels arquitectes Manteola, Petchersky, Sánchez Gómez, Sants, Solsona i Viñoly. També eixe any es va construir la sèu del Servici Postal Internacional, de l'arquitecte Esteban Insausti. En la década de 1980 es va deixar inconclusa l'estructura de formigó armat de lo que anava a ser l'Hospital Aeronàutic, que encara en dia permaneix al ras, en proyectes de transformar-se en dependències del Poder Judicial. Al seu costat, funciona l'Escola Primària Municipal N.º 25 «Bandera Argentina» i l'Escola d'Educació Mija N.º 6 (DE 1) «Pare Carlos Mugica».

En Av. dels Immigrants 2550 funciona la Comissaria N.º 46 de la Policia Federal.